Estudiants de la UPC, l’IED i ESADE dissenyen al CERN solucions per promoure el desenvolupament sostenible de la humanitat
Els estudiants apliquen les tecnologies més sofisticades desenvolupades pel CERN per dissenyar nous productes i serveis, en col·laboració amb deaSquare i el Departament d’Innovació de l’Organització Europea per a l’Energia Nuclear. Sistemes de tracking que certifiquen l’estat dels aliments abans de comercialitzar-se, wearables per eliminar les desigualtats de gènere en la conciliació familiar o solucions per convertir l’aigua residual de les llars en un recurs potable són alguns dels projectes que han presentat.
13/12/2018
Un total de sis equips integrats per estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’Istituto Europeo di Design (IED) de Barcelona i ESADE Business School han participat en una nova edició del programa Challenge Based Innovation (CBI). Per cinquè any consecutiu, han col·laborat amb el projecte, desenvolupat per IdeaSquare i pel Departament d’Innovació de l’Organització Europea per a l’Energia Nuclear (CERN), en la creació de solucions que generin un impacte positiu en els àmbits de la igualtat de gènere, l’educació, la salut mental, el dret a l’aigua potable, l’accés a l’energia i la seguretat alimentària.
Nou estudiants de l’Escola de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) de la UPC, concretament del Grau en Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació, i del Màster en Enginyeria de Telecomunicacions; nou estudiants del Full-Time MBA d’ESADE Business School; i nou estudiants dels títols superiors de Disseny i Design Management de l’IED Barcelona han participat en aquesta edició. Aquestes tres institucions d’educació superior són els únics centres espanyols que participen en el CBI, un programa de formació experimental sobre innovació, obert a universitaris d’arreu del món, que pretén acostar la ciència a la societat.
Agrupats en equips multidisciplinaris, els alumnes han experimentat com poden convergir les seves tres àrees de formació per tal de crear solucions innovadores, amb l’objectiu de millorar i fomentar el desenvolupament positiu de la humanitat. Amb aquesta finalitat, cada grup ha identificat el repte que volia afrontar basant-se en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. En aquesta ocasió, les propostes s’han centrat en la gestió i la qualitat del temps esmerçat en les connexions a les xarxes socials; l’eliminació de les desigualtats de gènere en la conciliació familiar; la reutilització de l’aigua residual de les llars convertint-la en un recurs 100 % potable; l’accés a l’educació de les poblacions nòmades de Nigèria; el dret de tota la societat a tenir accés als sistemes de calefacció, o la necessitat de conèixer la qualitat dels aliments durant el transport i abans de la comercialització.
Després d’uns quants mesos de treball entre Barcelona i Ginebra, on han estat en contacte amb científics del CERN, els estudiants han aconseguit generar unes propostes innovadores, basades en sistemes de tracking digital, electrònica impresa, realitat augmentada o connectivitat per satèl·lit. El resultat han estat sis projectes que palesen les necessitats reals de la nostra societat i que aporten solucions que contribueixen al desenvolupament de la humanitat.
Sis solucions per a sis reptes mundials
L’equip Schröndiger ha creat Totem, un dispositiu que cerca millorar la gestió i la qualitat del temps regulant les nostres connexions a les xarxes socials. En un moment en què els algorismes semblen repercutir, cada vegada més, en les relacions i en les conductes humanes, aquest grup d’estudiants vol defensar un bon ús de les noves tecnologies mitjançant un doble dispositiu que, operant a casa i al carrer, avisa de les tasques importants de cada usuari. L’aplicació estudia la naturalesa i les potencialitats de l’usuari, i li indica quins són els actes, les activitats o les iniciatives per poder gaudir d’un temps de qualitat, efectiu i saludable. L’objectiu és allunyar l’usuari de les dinàmiques i dels hàbits addictius que genera l’ús obsessiu i inconscient de les xarxes socials.
The Leaf Project, una pissarra en forma de tauleta que ofereix un sistema educatiu a la població nòmada de Nigèria, és la solució que proposa l’equip Tyson. Pensant en els infants de 6 a 12 anys d’edat d’aquest col·lectiu, que en el període de transhumància no tenen accés a les escoles durant sis mesos, s’ha dissenyat un dispositiu que els permet seguir el procés educatiu gràcies a l’energia solar. La proposta es basa en diferents targetes SD que contenen exercicis, classificats per nivell educatiu, de matèries bàsiques com la llengua o les matemàtiques. El sistema integra un sistema d’autoavaluació offline per fer els exercicis sense connectivitat i un altre online via satèl·lit per poder transmetre els exercicis a l’escola i continuar formant part del sistema educatiu.
L’equip Kaya cerca enfortir els compromisos a la parella per tal d’evitar desequilibris en les responsabilitats compartides. I, per això, ha creat We Be, un dispositiu que és mig una joia mig una peça tecnològica (wearable) que porten els dos membres de la parella i que detecta i visibilitza els seus nivells de tensió i estrès. Aquesta proposta anuncia i comunica la situació de desequilibri, i així contribueix a alleujar les tensions i a gestionar bé les tasques. És una solució que tracta d'acabar amb les desigualtats de gènere i afavorir la convivència familiar.
El quart projecte, ideat per l’equip Mercalli, ha investigat com reutilitzar l’aigua residual de les llars, convertint-la en un recurs novament potable. Per això, ha creat el Water Wall, un sistema domèstic de gestió de l’aigua en un dipòsit que conté tres filtres: un de sorra, un altre de carbó actiu i un altre de plasma. Amb aquests filtres, es preveu reutilitzar el 80 % de les aigües grises i, alhora, analitzar el comportament de l’usuari, el consum d’aigua i la seva qualitat. A més, plantegen el Water Wall com un nou sistema per netejar l’aigua i que es pugui vendre a empreses i a d’altres destinataris, i així generar un benefici econòmic per a l’usuari.
L’equip OHM s’ha centrat en el dret de la societat a tenir accés als sistemes de calefacció. El disseny que proposa parteix de la premissa d’escalfar persones i no espais. Moltes persones grans amb baix poder adquisitiu i que viuen en entorns freds –i sovint soles– necessiten un entorn càlid durant l’hivern. Bwarm és un lector de temperatura per a la llar que genera mapes de calor i detecta l’usuari i les seves necessitats. Per mitjà d’un focus d’infraroigs situat al sostre de la casa quec pot girar i enfocar, aquest dispositiu s’orienta a l’usuari i li proporciona la calor que necessita per al seu benestar.
FRUIoT és un servei per poder conèixer l’estat dels aliments abans de ser comercialitzats mitjançant unes etiquetes intel·ligents. Tenir la certesa que es manté la qualitat dels aliments a l’origen i mentre es transporten és una de les grans preocupacions actuals de les distribuïdores i de les cadenes comercials. Davant d’aquesta problemàtica, l’equip Gell-Man proposa un sistema basat en etiquetes electròniques, que permet analitzar, seleccionar i separar els aliments mitjançant uns sistemes de tracking, i fer un seguiment de les seves condicions ambientals o físiques i de pol·lució, per tal de garantir-ne la qualitat abans que arribin a les botigues. D’aquesta manera, les grans distribuïdores i les cadenes comercials poden garantir als consumidors finals uns aliments de qualitat i nutritius, i alhora informar-los de l’origen i del recorregut que aquests productes han tingut fins arribar a la taula.
Nou estudiants de l’Escola de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) de la UPC, concretament del Grau en Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació, i del Màster en Enginyeria de Telecomunicacions; nou estudiants del Full-Time MBA d’ESADE Business School; i nou estudiants dels títols superiors de Disseny i Design Management de l’IED Barcelona han participat en aquesta edició. Aquestes tres institucions d’educació superior són els únics centres espanyols que participen en el CBI, un programa de formació experimental sobre innovació, obert a universitaris d’arreu del món, que pretén acostar la ciència a la societat.
Agrupats en equips multidisciplinaris, els alumnes han experimentat com poden convergir les seves tres àrees de formació per tal de crear solucions innovadores, amb l’objectiu de millorar i fomentar el desenvolupament positiu de la humanitat. Amb aquesta finalitat, cada grup ha identificat el repte que volia afrontar basant-se en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. En aquesta ocasió, les propostes s’han centrat en la gestió i la qualitat del temps esmerçat en les connexions a les xarxes socials; l’eliminació de les desigualtats de gènere en la conciliació familiar; la reutilització de l’aigua residual de les llars convertint-la en un recurs 100 % potable; l’accés a l’educació de les poblacions nòmades de Nigèria; el dret de tota la societat a tenir accés als sistemes de calefacció, o la necessitat de conèixer la qualitat dels aliments durant el transport i abans de la comercialització.
Després d’uns quants mesos de treball entre Barcelona i Ginebra, on han estat en contacte amb científics del CERN, els estudiants han aconseguit generar unes propostes innovadores, basades en sistemes de tracking digital, electrònica impresa, realitat augmentada o connectivitat per satèl·lit. El resultat han estat sis projectes que palesen les necessitats reals de la nostra societat i que aporten solucions que contribueixen al desenvolupament de la humanitat.
Sis solucions per a sis reptes mundials
L’equip Schröndiger ha creat Totem, un dispositiu que cerca millorar la gestió i la qualitat del temps regulant les nostres connexions a les xarxes socials. En un moment en què els algorismes semblen repercutir, cada vegada més, en les relacions i en les conductes humanes, aquest grup d’estudiants vol defensar un bon ús de les noves tecnologies mitjançant un doble dispositiu que, operant a casa i al carrer, avisa de les tasques importants de cada usuari. L’aplicació estudia la naturalesa i les potencialitats de l’usuari, i li indica quins són els actes, les activitats o les iniciatives per poder gaudir d’un temps de qualitat, efectiu i saludable. L’objectiu és allunyar l’usuari de les dinàmiques i dels hàbits addictius que genera l’ús obsessiu i inconscient de les xarxes socials.
The Leaf Project, una pissarra en forma de tauleta que ofereix un sistema educatiu a la població nòmada de Nigèria, és la solució que proposa l’equip Tyson. Pensant en els infants de 6 a 12 anys d’edat d’aquest col·lectiu, que en el període de transhumància no tenen accés a les escoles durant sis mesos, s’ha dissenyat un dispositiu que els permet seguir el procés educatiu gràcies a l’energia solar. La proposta es basa en diferents targetes SD que contenen exercicis, classificats per nivell educatiu, de matèries bàsiques com la llengua o les matemàtiques. El sistema integra un sistema d’autoavaluació offline per fer els exercicis sense connectivitat i un altre online via satèl·lit per poder transmetre els exercicis a l’escola i continuar formant part del sistema educatiu.
L’equip Kaya cerca enfortir els compromisos a la parella per tal d’evitar desequilibris en les responsabilitats compartides. I, per això, ha creat We Be, un dispositiu que és mig una joia mig una peça tecnològica (wearable) que porten els dos membres de la parella i que detecta i visibilitza els seus nivells de tensió i estrès. Aquesta proposta anuncia i comunica la situació de desequilibri, i així contribueix a alleujar les tensions i a gestionar bé les tasques. És una solució que tracta d'acabar amb les desigualtats de gènere i afavorir la convivència familiar.
El quart projecte, ideat per l’equip Mercalli, ha investigat com reutilitzar l’aigua residual de les llars, convertint-la en un recurs novament potable. Per això, ha creat el Water Wall, un sistema domèstic de gestió de l’aigua en un dipòsit que conté tres filtres: un de sorra, un altre de carbó actiu i un altre de plasma. Amb aquests filtres, es preveu reutilitzar el 80 % de les aigües grises i, alhora, analitzar el comportament de l’usuari, el consum d’aigua i la seva qualitat. A més, plantegen el Water Wall com un nou sistema per netejar l’aigua i que es pugui vendre a empreses i a d’altres destinataris, i així generar un benefici econòmic per a l’usuari.
L’equip OHM s’ha centrat en el dret de la societat a tenir accés als sistemes de calefacció. El disseny que proposa parteix de la premissa d’escalfar persones i no espais. Moltes persones grans amb baix poder adquisitiu i que viuen en entorns freds –i sovint soles– necessiten un entorn càlid durant l’hivern. Bwarm és un lector de temperatura per a la llar que genera mapes de calor i detecta l’usuari i les seves necessitats. Per mitjà d’un focus d’infraroigs situat al sostre de la casa quec pot girar i enfocar, aquest dispositiu s’orienta a l’usuari i li proporciona la calor que necessita per al seu benestar.
FRUIoT és un servei per poder conèixer l’estat dels aliments abans de ser comercialitzats mitjançant unes etiquetes intel·ligents. Tenir la certesa que es manté la qualitat dels aliments a l’origen i mentre es transporten és una de les grans preocupacions actuals de les distribuïdores i de les cadenes comercials. Davant d’aquesta problemàtica, l’equip Gell-Man proposa un sistema basat en etiquetes electròniques, que permet analitzar, seleccionar i separar els aliments mitjançant uns sistemes de tracking, i fer un seguiment de les seves condicions ambientals o físiques i de pol·lució, per tal de garantir-ne la qualitat abans que arribin a les botigues. D’aquesta manera, les grans distribuïdores i les cadenes comercials poden garantir als consumidors finals uns aliments de qualitat i nutritius, i alhora informar-los de l’origen i del recorregut que aquests productes han tingut fins arribar a la taula.