Les prediccions elaborades pels investigadors Martí Català, de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), i Enric Álvarez i David Pino, del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), entre altres, han pogut calcular els casos actius per comunitat autònoma i quantes persones podrien estar actualment propagant la malaltia. Les dades, que es mostren a la següent taula, indiquen que les comunitats autònomes amb més casos actius serien les de Madrid (amb 35.000 casos actius, un 28% del total) i Catalunya (amb 34.000 casos, el 27% del total), seguides de Castella-Lleó (amb 13.000 casos) i Castella-La Manxa (amb 11.000 casos). Per contra, les comunitats autònomes de Les Canàries (amb 500 casos actius), Cantàbria (600), La Rioja (600), Múrcia (600) i Astúries (700), serien les comunitats amb el nombre de casos actius més baix.

El model es basa en considerar la letalitat de la COVID-19 de l’1% en aquells territoris amb penetració significativa de la malaltia. Aquest valor s’obté d’una anàlisi dels estudis de seroprevalença realitzats fins ara en altres països i de l’evolució en el temps de la Case Fatality Rate (la proporció de morts respecte els detectats) per edats de països amb una alta detecció com Corea del Sud. En aquest sentit, un aspecte a tenir en compte és que el nombre de persones mortes en residències de la tercera edat és un bon indicador de la penetració de la malaltia. L’investigador de la UPC Enric Álvarez, autor de l’estudi, indica que “a les zones on la pandèmia ha penetrat a la població major de 70 anys es dona un nombre significatiu de casos en residències de la tercera edat. Degut a la pitjor prognosi d’aquestes persones, la mitjana de letalitat de la població podria augmentar fins a l’1,2% depenent de quin sigui el número final concret de mort en residències degut a la COVID-19. Aquesta xifra serà difícil d’avaluar donada la falta de confirmació en molts casos”. En zones amb menor penetració i afectació, la letalitat pot estar fins i tot per sota del 0,7%, en aquesta situació els casos reals s’allunyarien de les estimacions dels investigadors. En cas de tenir una menor letalitat, els casos reals sense símptomes o amb símptomes lleus són superiors als que s’estimen.

A partir de la letalitat, s’analitza el retard diagnòstic, és a dir, el temps que passa entre desenvolupar símptomes i ser introduït a la base de dades com a casa positiu, i la capacitat de detecció del país. A Espanya es detecta aproximadament entre un 8% i un 10%, com indica l’investigador de l’IGTP, Martí Català: “El diagnòstic a Espanya es realitza a partir de PCR que, fins ara, s’ha fet bàsicament en hospitals. Això ens dona una evolució del nombre de casos greus. Està previst que els propers mesos es puguin realitzar aquestes proves als centres d’atenció primària per incrementar el percentatge de diagnòstic. Així també es reduiria l’interval de temps entre l’aparició dels primers símptomes i el seu registre com a cas diagnosticat a les estadístiques oficials. Actualment aquest interval es trobaria entre els 10 i els 12 dies, segons el nostre model”.

Amb aquest últim valor, i a partir de les dades reportades per les comunitats autònomes, es pot establir el nombre real de casos que hi ha hagut els últims 14 dies. Aquests casos són els considerats actius pel Centre d’Avaluació de Malalties de la Unió Europea (ECDC) ja que un percentatge d’aquests, determinat pel nivell de símptomes, és el que poden contagiar en un dia com l’actual. Els casos actius són el nombre de persones potencialment contagioses, la qual cosa no vol dir que tots ho siguin.

Encert de les dades de seroprevalença
El model desenvolupat per l’equip de científics va predir amb encert les dades resultants de la primera ronda de l’estudi sero-epidemiològic per COVID-19 que va fer públiques el Ministeri de Sanitat (ENE-COVID). El model no només és capaç d’obtenir un resultat molt similar al de l’estudi per la seroprevalença global a Espanya (5%), sinó que reprodueix la variabilitat de cada comunitat autònoma. El model no concorda amb les dades de l’estudi principalment a La Rioja i, en menor mesura, Andalusia i les Canàries.

En aquestes dues últimes comunitats autònomes, la prevalença observada ha sigut major que la que estima el model (assumint una letalitat de l’1%). En aquests casos la letalitat és clarament menor a l’1%, probablement perquè l’afectació en els grups d’edat per sobre de 60 anys ha estat menor que en altres comunitats autònomes.

Per La Rioja, el model assigna una prevalença molt més alta de la que es reflecteix a l’estudi ENE-COVID. Com indica David Pino, “creiem que el particular desenvolupament de l’epidèmia al territori d’aquesta comunitat autònoma pot haver afectat als resultats. En aquesta comunitat hi ha àrees bàsiques de salut que, representant una mica més del 10% de la població de La Rioja, registren el 30% dels casos a 18 de maig i, probablement, un percentatge similar o major de morts. Pel contrari, Logronyo i municipis veïns, que suposen més del 50% de la població d’aquesta comunitat, representen el 40% dels casos de COVID-19 registrats a La Rioja. Com que el mostreig de l’estudi de seroprevalença s’ha fet tenint en compte tota la població de la comunitat, és possible que la dada obtinguda a l’ENE-COVID sigui menor que el real. I la sobreestimació del model en aquesta comunitat autònoma seria menor que el que veiem a la figura”.

Notícies relacionades

• Augmenta fins al 10% el percentatge de diagnòstic de casos de COVID-19 a Espanya, segons un estudi de la UPC i l'IGTP
• Un equip de la UPC i de l’IGTP avalua l’evolució de l’epidèmia per COVID-19 i l’eficàcia de les mesures de control, mitjançant models matemàtics
• Com els models matemàtics ajuden a analitzar l’evolució del COVID-19?