El 1960, Picasso va rebre l’encàrrec de dissenyar l’esgrafiat dels frisos interiors i exteriors de la façana de la seu a Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), a la plaça Nova número 5, obra de l’arquitecte Xavier Busquets. Uns dibuixos que l’artista noruec Carl Nesjar va esgrafiar sobre panells de formigó i que han esdevingut l’element més emblemàtic i distintiu de la seu del Col·legi des de la inauguració de l’edifici el 1962.

Amb el pas dels anys, l’exposició a la contaminació de la ciutat i a les inclemències del temps han anat deteriorant els frisos. Ara, coincidint amb les obres de remodelació de l’edifici, que es transformarà en la seu a Barcelona del nou Centre Obert d'Arquitectura, un equip pluridisciplinar format per professorat de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), juntament amb un professor de la UB, està duent a terme els treballs de remodelació de l’obra.

La intervenció es realitza amb un doble objectiu: d’una banda, netejar la brutícia superficial provocada per l’exposició a la contaminació i restaurar les zones lesionades; i, de l’altra, aturar el procés de corrosió en l’estructura metàl·lica que està provocant algunes fissures i que podria danyar l’obra de forma irreversible.

Segons explica el responsable del projecte, Joan Ramon Rosell, professor i investigador del Departament de Tecnologia de l'Arquitectura i que imparteix docència a l’EPSEB, “aquesta intervenció és molt delicada, ja que hem de procurar el menor impacte en l’obra d’art”. Per evitar la corrosió provocada per les filtracions d’aigua, a més de la impermeabilització de la coberta i el canvi de baixants, l’actuació inclou un sistema de protecció catòdica activa a través de la col·locació d’ànodes de sacrifici. Amb aquesta tècnica, tal com explica Rosell, que és també investigador del Grup Interdiciplinari de Ciència i Tecnologia en l'Edificació (GICITED), “si mai tornéssim a tenir problemes de filtració d’aigua, la corrosió la patirien els ànodes de sacrifici, que estan connectats elèctricament a una centraleta de dades per detectar en quin moment es produeix el dany. Així es poden anar canviant els ànodes cada cert temps amb una operació de manteniment, de manera que la peça original quedi sempre intacta”.

La intervenció dels arquitectes tècnics també inclou la rehabilitació dels frisos interiors de l’edifici, ubicats a l’accés a la Sala d’Actes del Col·legi, un espai central de les activitats de l’entitat, fet que ha provocat el deteriorament de l’obra per l’acció directa de l’ésser humà. Per evitar aquesta degradació en el futur, s’instal·larà un sistema de separació que permeti protegir els frisos de l’activitat humana.

A més de Joan Ramon Rosell, en l’equip de restauració participen Montse Bosch, professora i investigadora del Departament de Tecnologia de l’Arquitectura de la UPC i del GICITED; Belén González, estudiant de doctorat del GICITED; el restaurador Manel Iglesias, professor de la UB, i l’enginyer tècnic en topografia Felipe Buill, professor del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC. Està previst que els treballs de restauració finalitzin cap al mes de maig.

Col·laboració de Picasso i Carl Nesjar
Els frisos de Picasso a la façana de la seu del Col·legi d’Arquitectes aporten a l’edifici un caràcter singular i representen el seu tret més identificatiu. Busquets, amic de Picasso, va proposar a l’artista malagueny fer els dibuixos per al mural i, per tal que tingués una idea clara de l’entorn de l’edifici, li va enviar fotografies i una pel·lícula de 16 mm amb escenes de la fira de pessebres i de trobades de gegants i castellers realitzades a la plaça. Aquests elements propis de la cultura catalana van inspirar Picasso, que plasma a l’obra dibuixos de gegants, ball de sardanes o els Tres Tombs.

Els dibuixos originals, que Picasso va traçar en carbó sobre tela, a escala 1:10, es van ampliar fotogràficament per obtenir les plantilles definitives. Va ser el mateix Picasso qui va triar la tècnica de l’esgrafiat al doll de sorra, una tècnica innovadora de decoració gràfica sobre formigó que l’artista Carl Nesjar havia fet servir per primer cop per esgrafiar dibuixos del pintor malagueny en un edifici governamental a Oslo, Noruega. L’artista noruec va ser l’encarregat novament de projectar l’esgrafiat dissenyat per Picasso en murals de més de 57 metres d’alçada a la façana de l’edifici del Col·legi d’Arquitectes a Barcelona. A diferència de l’edifici d’Oslo, es va percolar un morter de ciment blanc en una estructura granular de pedres negres per aconseguir l’efecte de blanc i negre buscat pels artistes, on després la sorra projectada marcaria els traços dels dibuixos.

La construcció del nou edifici del Col·legi d’Arquitectes a la plaça Nova de Barcelona, inaugurat l’abril de 1962, va ser un procés marcat per la polèmica, amb un intens debat ciutadà al voltant dels murals de Picasso i pel fet d’intervenir amb una nova construcció en el cor històric de la ciutat.

Més informació

• Entrevista de Catalunya Ràdio a Joan Ramon Rosell [13/09/21]
• En marxa la restauració dels frisos de Picasso de la seu del COAC a Barcelona  [Notícia a la web del COAC - 29/10/21]