L’Observatori del Sistema Universitari ha presentat, el 14 de juliol, l’informe 'Profesorado asociado: ¿experiencia profesional o precarización? Análisis de la evolución del profesorado asociado de las universidades públicas españolas 2009-2019'. L’informe, elaborat a partir de les dades del Sistema Integrado de Información Universitaria del Gobierno de España, constata una forta davallada dels efectius de professorat associat fins el curs 2013-2014, seguida d’un ràpid ascens des d’aleshores, en contrast amb l’estancament de la resta de categories:

• Fortes diferències entre comunitats autònomes: a la franja alta se situen Catalunya (44,2% del total de PDI) i Navarra (41,4%), i a la baixa la UNED (8,4%) i el País Basc (8,5%).
• Diferències encara més rellevants entre universitats: des del 58,7% de la Rovira i Virgili, fins el 5,5% de la Universidad de Jaén.
• Profund contrast entre branques de coneixement: mentre a Ciències el professorat associat constitueix el 9% del total, a Ciències socials i jurídiques és el 32%.

En alguns departaments d’aquesta branca, el percentatge assoleix el 80%. Això succeeix, per exemple en determinats departaments de la URV i la UB.

• Des del curs 2013-14, el sistema d’universitats públiques espanyoles incompleix de forma sistemàtica el límit legal a la contractació temporal de professorat.
• Un total de 12 comunitats autònomes  incompleixen el límit del 40% de PDI temporal establert per la llei. Destaquen, en aquest sentit, Illes Balears (62,4%) i Catalunya (59,1%).
• A 32 de les 48 universitats s’incompleix el límit legal del 40% de temporalitat. Les que se situen a més distància del límit: URV (69,7%), UC3M (64,5%), URJC (64,4%), UPF (62,9%), UIB (62,4%), UdL (61,8%), UAB (60,7%) i UB (60,0%).

En particular, totes les universitats catalanes superen el límit legal de contractes temporals.

L'estudi també constata l’existència de diversos indicadors d’un ús inapropiat de professorat associat:

• Les mateixes dimensiones de la plantilla de professorat associat.
• El fet de que la majoria de les universitats incompleixen el límit legal de contractes temporals.
• El fet que fins 2017-18 el professorat associat no deixés d’augmentar mentre es reduïen els efectius de la resta de professorat.
• L’estructura per edats del professorat associat, molt més jove que la resta.
• Diversos informes d’agències públiques i sentències judicials recents. En particular, a Catalunya diversos informes de la Sindicatura de Comptes constaten irregularitats en aquest sentit.

El creixement recent del professorat associat podria explicar-se per diversos factors:

• Els límits a la taxa de reposició de personal a partir de l’inici de la crisi econòmica.
• Les dificultats financeres de les universitats públiques, que van veure reduïts els seus ingressos totals un 18,4% entre 2009 i 2016. A Catalunya, aquesta disminució és del 34,1%.
• El baix cost (per hora de classe impartida) del professorat associat en comparació amb el de les figures de professorat permanent a temps complet.
• La no exigència d’acreditació per a contractar professorat associat.

La precarització laboral provocada pel creixement del professorat associat no és exclusiva dels centres propis de les universitats públiques espanyoles:

• Els percentatges de professorat temporal, tant en els centres adscrits de les universitats públiques (44,7%) com en els centres propis (40,4%) i adscrits (56,3%) de les universitats privades, no estan gaire allunyats dels que es donen als centres propis de les universitats públiques (47,0%).
• El professorat a temps parcial assoleix percentatges molt més alts en els centres adscrits de les universitats públiques (68,5%) i en els centres propis (60,8%) i adscrits (72,9%) de les universitats privades que no pas en els centres propis de les universitats públiques (36,9%).
• La substitució de professorat permanent a temps complet per professorat temporal a temps parcial és un fenomen que s’ha observat als Estats Units i a diversos països europeus.

El creixement del professorat associat i la consegüent precarització laboral del professorat universitari pot tenir diverses conseqüències negatives, més enllà de les laborals:

• Reduir l’activitat investigadora de les universitats.
• Debilitar el vincle del PDI amb la institució.
• Posar en perill la llibertat acadèmica del professorat.
• Empitjorar l’aprenentatge de l’estudiantat.

Finalment, en contextos de crisi como l’actual, el professorat associat pot perdre la seva ocupació principal o veure’s obligat a renunciar a la seva condició de treballador autònom, i això pot tenir com a conseqüència que perdi també la possibilitat de renovar el seu contracte amb la universitat.