L'equip científic del programa ‘20.000 sons sota el mar’ elabora un mapa de la contaminació acústica a l'oceà
El veler 'Fleur de passion' ha navegat durant quatre anys i mig donant la volta al món. Imatge: Fondation Pacifique
Final del trajecte, a Sevilla
L'expedició, de caràcter multidisciplinari, ha comptat, d'una banda, amb la col·laboració de diverses institucions acadèmiques internacionals, com són la UPC, la Universitat de Ginebra, l'associació Oceaneye, la Universitat de Queensland i l'associació Pacifique i, d'altra banda, de 60 adolescents, 20 dibuixants i altres 100 passatgers en residència, de forma successiva, en el veler Fleur de Passion, en diversos moments de la travessada.
El 5 de setembre, en què s’ha realitzat a Sevilla la cerimònia de benvinguda de l’expedició, els membres de la mateixa han presentat les seves experiències i els resultats dels diversos programes científics que s’han desenvolupat a bord del veler. Entre ells han intervingut l’investigador de Michel André, director del LAB de la UPC; Pietro Godenzi president i membre fundador de la Fondation Pacifique; el capità Samuel Gardaz, vicepresident, responsable de Relacions Públiques i membre fundador de la Fondation Pacifique, i el capità Pere Valera, així com dels professors Daniel McGinnis i Daphné Donis, del grup de Física Aquàtica de la Facultat de Ciències de la de la Universitat de Ginebra i responsables del programa científic The Winds of Change de monitorització dels gasos d'efecte hivernacle.
Inauguració de la mostra 'La nostra Illa de les espècies'
Els dibuixos realitzats a bord o durant la travessia del 'Fleur de Passion' al llarg de l'expedició, s'exposen ara a l'Arxiu General d'Índies, en una mostra que s’inaugura el mateix 5 de setembre a les 19 h, sota el títol La nostra illa de les espècies (informació en castellà).
L’expedició The Ocean Mapping Expedition, que ha retornat de la seva volta al món a bord del veler 'Fleur de Passion' durant quatre anys (2015-2019), seguint l'estela de Magallanes, ha elaborat un mapa acústic, en el marc del programa '20.000 sons sota el mar', per informar sobre els nivells de soroll subaquàtic dels oceans, i per sensibilitzar la població mundial sobre el problema creixent de la contaminació acústica marina. La recerca la dirigeix l’investigador de la UPC Michel André, del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB).
05/09/2019
El LAB de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), vinculat a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) de la mateixa universitat, i dirigit per l'investigador Michel André, ha unit esforços amb la Fondation Pacifique per emprendre el programa 20.000 sons sota el mar, el primer projecte que ha tingut com a objectiu sensibilitzar la població mundial sobre l'alarmant problema del soroll oceànic elaborant un mapa acústic de l'oceà al voltant del món, gravant contínuament sons, identificant organismes marins, mesurant nivells de soroll i transmetent automàticament les dades a terra.
A bord del 'Fleur de Passion', el veler de The Ocean Mapping Expedition, una tecnologia bioacústica d’avantguarda ha permès processar automàticament les dades. Aquesta tecnologia consisteix en una sèrie d'hidròfons remolcats (micròfons adaptats a l'aigua, capaços de gravar sons audibles, però també infra i ultrasons provinents de qualsevol font biològica o generada per activitats humanes) i d'ordinadors que utilitzen tècniques d'Intel·ligència Artificial. Les dades acústiques dels quatre anys d'expedició es poden consultar a: http://omexpedition.listentothedeep.com
El medi marí ha estat sempre ple de soroll (produït per animals i processos físics), encara que en els últims cent anys s'han introduït moltes fonts de so antropogènic que actualment contribueixen al nivell general de soroll dels oceans. El grau en què el soroll al mar impacta i afecta els ecosistemes marins s'ha convertit en un tema de considerable preocupació per la comunitat científica i la societat en general. El soroll antropogènic, inclosos els senyals acústics necessaris per estudiar el medi marí, pot interferir amb l'ús natural del so per part dels organismes marins: els efectes crònics que poden afectar la capacitat a llarg termini dels animals per desenvolupar les seves activitats normals, reproduir-se i mantenir poblacions sostenibles, o bé els efectes aguts que poden causar-los dany físic directe i comprometre la seva capacitat a curt termini per sobreviure.
Si bé els observatoris d'aigües profundes han tingut una funció clau en l'avaluació i el monitoratge dels canvis acústics oceànics, encara no s'havia invertit cap esforç en proporcionar una imatge global del soroll submarí basada en mesuraments in situ al mar des d'una plataforma en moviment, com és un veler.
Quatre anys seguint l’estela de Magallanes
El programa 20.000 sons sota el mar s’ha emmarcat en The Ocean Mapping Expedition, un programa multidisciplinari, científic, artístic i social que ha realitzat una expedició de quatre anys al voltant del món seguint la ruta de Magallanes. L'expedició ha finalitzat a Sevilla el 4 de setembre, 500 anys després de la partida de Magallanes.
Per elaborar el mapa acústic i realitzar prediccions precises dels nivells i característiques del soroll produït pel transport marítim, s'han tingut en compte les contribucions dels vaixells individuals presents en les regions per les quals ha passat el Fleur de Passion. La informació sobre la distribució, la densitat i les característiques acústiques dels vaixells s'ha obtingut a través de les dades AIS (sistema de seguiment automàtic a bord de cada vaixell).
A més, s'ha utilitzat informació sobre perfils de velocitat de so, batimetria i propietats del fons marí per calcular com es propaguen les fonts acústiques des de la ubicació de cada vaixell en l'àrea, fins al lloc on s'ha calculat el nivell de soroll de fons.
El transport marítim, la font més contaminant
Les dades recopilades han contribuït a una millor comprensió de la càrrega acústica dels oceans ja que ha proporcionat un coneixement essencial sobre com es distribueix el soroll artificial a grans escales temporals i espacials. La ruta del Fleur de Passion ha travessadat àrees del planeta, particularment en el Pacífic Sud, on el soroll del transport marítim o altres sorolls produïts per activitats humanes encara no han arribat a nivells crítics i podrien considerar-se "nivells zero de contaminació" (per sota de 70 dB. re 1 microPa2 / Hz). Es tracta dels nivells que probablement hi havia abans que comencés fa un segle la industrialització de l'explotació dels recursos oceànics, quan el soroll de l'oceà només era produït per organismes marins.
Els vaixells comercials que transporten una àmplia varietat de càrregues viatgen pels oceans i constitueixen de fet un important contribuent al soroll submarí. Els sistemes de propulsió dels vaixells i altres maquinàries generen soroll sota l'aigua a baixes freqüències (20-500 Hz). El programa 20.000 sons sota el mar ha mesurat, al llarg de la ruta del Fleur de Passion, nivells de fins a 189 dB amb 1 μPa @ 1 m provinents de vaixells comercials moderns (portacontenidors de ~ 50.000 tones brutes que viatgen a velocitats de 20 nusos) principalment en el sud-est asiàtic. Aquests mesuraments constitueixen els nivells de soroll més alts registrats durant tota l'expedició.
Tot i que les dades proporcionades per una plataforma en moviment s'han de considerar com imatges acústiques instantànies, ajudaran a construir models per predir canvis futurs en el medi marí, en particular en les regions àrtiques i antàrtiques, on el gel encara impedeix la introducció massiva de soroll antropogènic que les operacions industrials inevitablement produiran quan s'iniciï la recerca dels últims recursos no explotats del planeta.
El veler suís 'Fleur de Passion' ha finalitzat al port andalús la seva travessia de quatre anys i mig, seguint l'estela de Magallanes / Elcano, en el marc de The Ocean Mapping Expedition. Un projecte que ha combinat ciència, educació i cultura per conèixer l'impacte humà en els oceans. A bord del Fleur de Passion, la Fondation Pacifique, organització sense ànim de lucre amb seu a Ginebra, impulsora i responsable de l'expedició, ha dut a terme diferents programes i missions sobre com afecten diferents tipus de contaminació en els oceans, l'efecte dels gasos d'efecte hivernacle en la superfície o l'estat de la salut dels esculls de coral.
