“Efectivament... i només fer-se evident la pandèmia, tot i que nosaltres no oferim estudis de l’àmbit de les biociències ni de les ciències de la salut, molts dels nostres grups de recerca van començar a estudiar com podien aplicar la seva expertesa i coneixement tecnològic en aquells àmbits més relacionats amb els aspectes assistencials originats per la pandèmia, com és el cas de la impressió 3D i la seva aplicació en el disseny de peces pels respiradors o dels mateixos respiradors, o els criteris a aplicar en l’elecció de teixits per confeccionar mascaretes i EPI’s, o l’aplicació de models matemàtics per fer el control i seguiment de la malaltia. En altres casos, la mateixa Universitat explora la possibilitat que alguns grups, per la recerca que desenvolupen, encetin vies de col·laboració relacionades amb les necessitats que plantegen les autoritats sanitàries i, finalment, hi ha també la presentació de propostes concretes a convocatòries, com la que de forma urgent ha obert l’Institut de Salut Carlos III”, explica el vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) Jordi Berenguer, en un context en el qual és especialment necessari articular correctament els instruments per orquestrar la transferència del coneixement.

“En aquesta línia, hi ha la plataforma virtual que acaba de crear el Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT UPC) per connectar les necessitats de les empreses i de les institucions amb la Universitat, també en el marc de l’acció contra la COVID-19, o la convocatòria impulsada per la mateixa UPC de cara a implementar projectes de cooperació que lluitin també sobre el terreny, contra la pandèmia”. 

“Som capaços d’oferir noves fórmules de relació entre la universitat i la societat, entre la universitat i l’empresa”

Més que mai, Jordi Berenguer es defineix com un convençut de la responsabilitat de la Universitat quan del que es tracta és de traslladar els resultats de la recerca a la societat. “Crec que podem oferir molt, començant pels professionals amb coneixements tecnològics punters que formem i que s’integren en el teixit social i empresarial del país... També perquè som capaços d’oferir noves fórmules de relació entre la universitat i la societat, entre la universitat i l’empresa, en forma d’un win-win que permet a les empreses, sobretot, guanyar competitivitat”.

"Els hubs d’innovació són instruments creats amb aquest objectiu. Són una evolució de les càtedres d’empresa. Es configuren com uns instruments àgils i dinàmics, capaços de poder donar resposta a les diferents necessitats que plantegen les empreses, però que indefectiblement passen per la captació de talent, i molt sovint per l’aplicació de la Innovació Oberta, un concepte cada cop més arrelat a la cultura empresarial. Així, a partir de l'estratègia d’innovació de cada empresa, es basteix una relació que acostuma a ser d’uns tres anys i que serveix per incidir en la problemàtica concreta de l’empresa, per a la qual la Universitat pot aportar coneixement, multidisciplinarietat, solucions tecnològiques i talent. Amb això s’estableix una relació de confiança, no només amb els grups de recerca més adients, sinó també amb tot el nostre ecosistema d’innovació del qual formen part els projectes dels estudiants, les empreses que s’incuben als nostres espais del Parc UPC i les spin off i start up generades en el nostre entorn UPC”"  Damm o Siemens són només algunes de les empreses que han apostat per crear un hub d’aquestes característiques amb la UPC.

Transferència i multidisciplinarietat
La proactivitat en l’àmbit de la transferència de coneixement és un dels aspectes positius de la UPC, explica Jordi Berenguer, però el gran valor és la multidisciplinarietat sobre molts àmbits de coneixement. “Hem passat d’una universitat que es definia per les seves verticals de coneixement i pels seus projectes de transferència centrats en un sol àmbit, a l’impuls a grans projectes transversals, horitzontals de coneixement, en els quals intervenen molts grups interdisciplinaris perquè, per exemple, ja no es pot entendre un projecte urbanístic que no tingui en compte els aspectes energètics, logístics, de mobilitat o d’infraestructures de telecomunicació.”

Per al vicerector, és clau també evidenciar a les empreses que els investigadors i investigadores de la UPC treballen en dues vies. Una té a veure amb la recerca, “un procés molt estructurat que requereix temps i maduració, que es porta a terme a llarg termini i que no s’improvisa”.  L’altra és la via de la transferència, “que respon a altres característiques i ha de ser una eina àgil, que s’ha d’adaptar forçosament a la demanda, i que es fonamenta en l’aplicació dels resultats de la recerca feta prèviament a resoldre el problema plantejat”.

“El Govern no pot obviar la universitat, la seva capacitat per transferir coneixement i, molt especialment, la UPC, que és un gran centre tecnològic en sí mateix”

Sobre l’estructura actual de la transferència a Catalunya, el vicerector reflexiona sobre l’encaix de la Universitat: “el Govern del país va fer una aposta per la integració dels centres tecnològics en un de sol. Això, però, no pot obviar la universitat, la seva capacitat per transferir coneixement i, molt especialment, la UPC, que és un gran centre tecnològic”. En aquest escenari, el vicerector reivindica establir una col·laboració franca amb EURECAT en termes d’igualtat i de cooperació. “I en això estem”, assegura.

“El repte intern és, sens dubte, guanyar en agilitat a l’hora de proporcionar respostes a les empreses”, afirma. “Una altra cosa són les restriccions pressupostàries, el finançament i la situació econòmica d’incertesa que s’albira per a després de la pandèmia de la COVID-19”, afirma, i afegeix que el repte complementari de la UPC és ara assolir la capacitat de fer transferència en un gran partenariat internacional. “Un exemple en aquesta línia seria el projecte UNITE! A través de la UPC, les empreses podran adreçar-se a una xarxa paneuropea on sumarem les capacitats de les universitats sòcies en un únic mapa, i crec que pot ser una oportunitat molt interessant per a la nostra universitat”.

Per a Jordi Berenguer, cal continuar lluitant contra la secular desconfiança entre l’empresa i la universitat guanyant més credibilitat. “La UPC ofereix coneixement tecnològic, d’acord, però també una neutralitat tecnològica que és molt valuosa en el món empresarial: proposem tecnologia sense apriorismes, amb transparència total”, conclou.