El 23 de juliol, la primera tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, ha visitat el model hidràulic experimental que s'ha posat en marxa en el Laboratori de Morfodinàmica Fluvial, vinculat a l'Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). En la visita Laia Bonet ha estat acompanyada pel vicerector de Transferència, Innovació i Emprenedoria de la UPC, Climent Molins; la directora de l'Escola de Camins, Esther Real; el director de Projectes i Obra BCASA, Alejandro Ortiz, i el director d'IGC, Javier Solís.

El model experimental a escala reduïda del tram de col·lector de la Diagonal de Barcelona, que discorrerà entre el passeig de Sant Joan i el carrer Calvet. El model experimental és essencial per enllestir el projecte del nou col·lector, perquè ajuda a optimitzar els recursos constructius, reduir els impactes ambientals de l’obra i estudiar la capacitat de drenatge del sistema de clavegueram en el context d’emergència climàtica i adaptar el projecte al requeriments del Pla director integral de sanejament de Barcelona (PDISBA).

Es tracta d’una reproducció que redueix 25 vegades les dimensions reals del col·lector. Es reprodueixen dos trams representatius, entre els carrers Aribau i Balmes i entre els de Bruc i Girona, que mesuren 8 metres i 6 metres, respectivament. Aquesta reproducció a escala ajuda a perfeccionar i ajustar el projecte i compartir i ampliar coneixements de forma conjunta amb la universitat i  la consultoria privada, fet que permet millorar la sostenibilitat del projecte.

El futur col·lector permetrà incrementar la capacitat màxima de l’actual infraestructura en el tram entre el passeig de Sant Joan i la plaça de Francesc Macià i assolir un cabal màxim de 143 m³/s en episodis de pluja intensa. Actualment la capacitat és de 70 m³/s. Aquest increment és necessari per reduir el risc d’inundació a l’Antiga Esquerra de l’Eixample, Sant Antoni i l’àmbit nord del Raval en un context de fenòmens més violents a causa del canvi climàtic.

El professor de l'Escola de Camins Allen Bateman, coordinador del grup de recerca en Transport de Sediments (GITS), responsable del projecte per part de la UPC, afirma que "els prototips desenvolupats a escala reduïda del model físic ajuden a comprendre àrees del coneixement encara per descobrir, aclareixen dubtes sobre el comportament hidrodinàmic i milloren l'ús dels models numèrics. És una aposta per millorar i optimitzar els dissenys reals".

Durant la visita, Esther Real ha volgut destacar que "és important que tant l'Administració pública com les empreses d'enginyeria i les constructores comptin sempre amb la Universitat i amb la nostra expertesa en recerca per poder donar valor afegit a tots els projectes d'enginyeria".

Una gran infraestructura hidràulica i sanitària de la ciutat
El col·lector existent va ser construït a principis del segle XX. El creixement demogràfic i urbanístic de les últimes dècades i els efectes del canvi climàtic, amb episodis de pluja forts cada vegada amb més freqüència, fan que sigui necessari ampliar la capacitat drenant. Aquest col·lector és una gran infraestructura hidràulica i sanitària de la ciutat de Barcelona que té com a objectiu principal recollir i gestionar el transport de les aigües residuals i pluvials que es generen als barris del costat muntanya de la Diagonal.

El projecte donarà continuïtat a l’obra ja realitzada de desdoblament del col·lector entre el passeig de Sant Joan i el carrer de Girona que es va realitzar l’any 2022 i que comparteix objectius amb el nou projecte:

• Disminuir el risc d’inundació i circulació d’aigua en superfície a tot l’àmbit.
• Allargar la vida útil del sistema de clavegueram evitant els efectes erosius del funcionament en càrrega i prevenir incidències en l’estructura de la instal·lació.
• Millorar la conservació i la neteja de la infraestructura.

Aquesta intervenció  està prevista al Pla Director Integral de Sanejament de Barcelona (PDISBA) i suposarà una reducció molt important del risc d’inundació. El Pla Director permet que Barcelona avanci en assolir els compromisos marcats pel Pla Clima, amb la millora del sistema de clavegueram i drenatge per adaptar aquesta infraestructura als efectes del canvi climàtic: l’augment de la temperatura, la menor disponibilitat d’aigua, l’increment de les inundacions i el retrocés de les platges.