El 2022 va ser el segon any més càlid registrat a Europa, amb 0,9°C més de mitjana. A molts països del sud-oest d'Europa, va ser l’any més càlid. Les anomalies de temperatura més altes van tenir lloc al nord-est d'Escandinàvia i als països que voregen el nord-oest del mar Mediterrani.

Precisament, la Mediterrània és considerada un dels punts més vulnerables al canvi climàtic del segle XXI; la temperatura mitjana sobre la Mediterrània té un augment més alt que la mitjana global i és un factor clau per explicar l’augment de les temperatures a Espanya. De fet, la costa espanyola, que ha experimentat augments de més de 2°C els darrers anys, és un dels punts calents del canvi climàtic dins l'àrea mediterrània.

El Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), vinculat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), ha analitzat el procés d'escalfament a les principals àrees urbanes espanyoles des que es van realitzar registres unificats, a principis dels anys 70. Per això, ha desenvolupat una metodologia amb què ha analitzat l'evolució experimentada per les temperatures entre 1971 i 2022 a 21 estacions meteorològiques representatives de totes les comunitats autònomes. S'han estudiat Barcelona (amb dades recollides a les estacions meteorològiques de l'Observatori Fabra i de l'aeroport del Prat), Madrid (parc del Retiro i aeroport), València, Saragossa, Sevilla, Màlaga, Bilbao, Valladolid, Ciudad Real, Badajoz, Astúries, La Corunya, Ourense, Múrcia, Logronyo, Palma de Mallorca, Las Palmas de Gran Canària i Santa Cruz de Tenerife.

Segons els resultats de l’estudi, l’increment de temperatures, especialment en el cas d’esdeveniments extrems com són les onades de calor (Heatwaves, HW), a més del disconfort que generen, són un factor de risc acusat per a la salut. Segons la informació que ofereix la base de dades MoMo, durant l'estiu del 2022 es van produir 22.249 morts addicionals respecte a la mortalitat esperada, de les quals un mínim de 4.732 es va deure a les elevades temperatures.

Increment mitjà de temperatura i onades de calor
Els resultats mostren que l'increment mitjà de les temperatures a les principals ciutats de l'Espanya peninsular ha pujat 3,54°C pel que fa a les màximes, així com 2,73 en el cas de les mínimes. I el 2022 ha estat, per regla general, l'any més càlid des que es tenen registres. La investigació realitzada mostra que la influència continental es manifesta principalment en l'augment de les temperatures màximes, mentre que a la zona d'influència mediterrània l'augment de les temperatures mínimes és més acusat (amb més efecte en la mortalitat). En canvi, les costes cantàbrica i atlàntica, així com, sobretot, les Canàries, presenten increments menys pronunciats, per sota dels 2°C.

L'augment de les temperatures entre el 1971 i el 2022 en les ciutats estudiades, tant de dia com de nit, és superior a la mitjana mediterrània.

Palma de Mallorca i Barcelona (dia i nit), Múrcia (dia), així com Ciudad Real, Saragossa i Madrid (nit) han registrat les temperatures més acusades.

L'estudi també presenta les onades de calor diürnes (Diurnal HeatWaves, DHW) i nocturnes (Night HeatWaves, NHW) registrades a les ciutats estudiades. Atesa la manca de consens sobre com definir les onades de calor, es fan servir dues metodologies complementàries. D'una banda, el criteri general emprat per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), corregit per diferenciar les DHW i les NHW: defineix com a onada de calor quan es produeixen 3 dies o més amb temperatures superiors al percentil 95% dels mesos de juliol i agost del període de referència (1971-2000). I, de l'altra, el mètode desenvolupat pel CPSV de la UPC (Serra et al, https://doi.org/10.21203/rs.3.rs-2095725/v1), que permet diferenciar onades de calor (i de fred ), diürnes i nocturnes, al llarg de tot l'any.

El primer mètode permet constatar que l'augment de les onades de calor diürnes i nocturnes (i dels dies calorosos que hi estan associats) ha estat constant al llarg del període estudiat. Les onades de calor diürnes (DHW) han passat de 3, com a mitjana anual en el conjunt de les estacions estudiades a la dècada 1971-1980, a 9,4 en el període 1981-1990; a 8,8 al de 1991-2000; a 13,7 al de 2001-2010; a 15,8 al de 2011-2020, i a 21,9 a la dècada 2013-2022.

Pel que fa a les onades de calor nocturnes (NHW), han passat de 2,7 a la dècada 1971-1980, a 6,8 (1981-1990); a 8,8 (1991-2000); a 20,7 (2001-2010); a 25,7 (2011-2020), i a 30 a la dècada 2013-2022. L’estudi realitzat mostra que l’increment de les onades de calor nocturnes (NHW) és clarament més pronunciat que el de les diürnes (DHW).

A més, el mètode del CPSV de la UPC confirma l'increment de les onades de calor al llarg dels darrers 52 anys. En total, 2.491 onades de calor diürnes (DHW) a les 21 estacions meteorològiques, amb un total de 10.348 dies de calor proporcionalment elevada associats a aquestes. Increment que representa que les DHW s'han multiplicat per 6,98 entre la dècada 1971-1980 i la dècada 2013-2022 (i per 9,48 els dies calents). Pel que fa a les onades de calor nocturnes (NHW), se n'han detectat 2.732 en el conjunt de les estacions analitzades, pujant a 11.469 nits calentes, i s'han multiplicat per 10,83 entre la dècada 1971-2000 i 2013-2022 (i per 12,94 les nits càlides).

Pel conjunt de les 21 estacions meteorològiques estudiades, els dies d'estiu (TX >= 25°C) han passat de 90 el 1971 a 145 el 2022, cosa que representa que vivim dos mesos més de dies d'estiu. Per la seva banda, les nits tropicals (TN >= 20°C) s'han incrementat en 18, passant d'una mitjana de 45 a tot Espanya el 1971 a 63 el 2022.

Pel que fa al període 1971-2022, les anomalies climàtiques són molt més acusades (1,49°C) a les ciutats espanyoles que a escala mundial (0,71°C). Els experts alerten, doncs, que l'escalfament global s'està acarnissant als principals sistemes urbans d'Espanya.

L'estudi ‘Global Warming in Spanish Cities’ del CPSV s'ha presentat a l'Assemblea General 2023 de l'European Geoscience Union (EGU), que té lloc fins al 28 d'abril a Viena. El treball l'han realitzat des del CPSV Blanca Arellano, Josep Roca Cladera i Zhang Xu, professors de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC, amb la col·laboració de Dolors Martínez, de la mateixa escola, i Carina Serra i Xavier Lana, professors de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).