Reprodueixen virtualment l’evolució arquitectònica del conjunt medieval del Palau Reial Major de Barcelona
L'aixecament del Palau Reial Major ha permès aclarir i visualitzar com es van anar absorbint els edificis contigus, com ara Plaça del Rei, la capella de Santa Ágata, el primitiu Palau Episcopal
Un referent tecnològic en visualització arquitectònica
El Laboratori Virtual d'Innovació Modelant l'Arquitectura i la Ciutat (VIMAC), hereu del Laboratori de Modelització Virtual de la Ciutat (LMVC) creat l’any 2000 a iniciativa del Centre de Política del Sol (CPSV) i l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, utilitza tecnologia i metodologies avançades per dur a terme projectes d’innovació tecnològica en els àmbits de l’arquitectura, el patrimoni i l’urbanisme.
En concret, utilitza sistemes digitals de geoinformació, cartografia digital, escàner làser terrestre, estudis i fotogrametria, per elaborar mapes, plànols, models 3D i aplicacions interactives.
El resultat final s’aconsegueix gràcies al tractament de la informació parametritzada georreferenciada, que permet determinar la localització de determinats elements en un sistema de coordenades i transformar-los en punts de referència concrets dins d’un sistema digital i, per tant, susceptibles de ser tractats per a una posterior visualització.
El VIMAC té una àmplia experiència en el desenvolupament de documentació arquitectònica sobre edificis singulars i zones urbanes històriques i en estudis urbans i territorials basats en l’anàlisi de bases de dades georeferenciades (com ara mapes de localització d’activitats o de caracterització social i residencial). Entre els projectes més recents, destaca el model arquitectònic de la Façana del Naixement de la Sagrada Família en 3D.
El Laboratori Virtual d’Innovació Modelant l'Arquitectura i la Ciutat (VIMAC) de la UPC ha realitzat l’escaneig làser i la planimetria del Palau Reial Major de Barcelona, un treball que ha permès conèixer i reproduir virtualment, amb alta precisió, l’evolució arquitectònica del conjunt medieval durant els cinc segles d’apogeu de la ciutat com a capital mediterrània, desvelant aspectes no coneguts anteriorment. El treball forma part de la restitució històrica virtual que es projecta a l’exposició ‘La metamorfosi medieval, segles XIII-XV’ prorrogada fins al 5 gener del 2020 al Saló del Tinell del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), a la Plaça del Rei.
20/12/2019
El Laboratori Virtual d’Innovació Modelant l'Arquitectura i la Ciutat (VIMAC) ha desenvolupat l’aixecament en 3D del Palau Reial Major de Barcelona, de la capella de Santa, de les voltes romanes i d’altres parts d’aquest emplaçament, un model que ha permès digitalitzar i reproduir, amb alta precisió, l’evolució arquitectònica del conjunt medieval ubicat a la Plaça del Rei i que va allotjar la vida pública i privada dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Els treballs d’aquest laboratori de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) s'han dut a terme amb metodologies de captura avançades d'escàner làser, fotogrametria i topografia.
Pilar Garcia-Almirall, directora del VIMAC, explica que el que s’ha aconseguit és “resoldre una de les problemàtiques inicials per dur a terme qualsevol reproducció o simulació visual sobre l’evolució del Palau Reial Major: la absència de planimetria suficientment precisa de les restes estructurals i de les parts pervingudes (és a dir, que hi manquen) en un conjunt patrimonial de grans proporcions, amb una vida evolutiva llarga, complexa, i amb diferents intervencions i restauracions historicistes al llarg del temps”.
En aquest sentit, afirma que “l’aportació principal d’aquest laboratori ha estat “l’aixecament del núvol de punts amb escàner làser terrestre i elaboració d’una nova planimetria de planta, alçats i seccions per fer una replica exacta i rigorosa de l’edifici”. Una tasca que ha permès els historiadors, arqueòlegs i professionals de la conservació del patrimoni confirmar, revisar o conèixer per primer cop els aspectes constructius i arquitectònics del palau comtal, una estructura de tres naus, en una de les quals està el Saló del Tinell. També ha permès aclarir i visualitzar com es van anar absorbint els edificis contigus (com ara el primitiu Palau Episcopal), com eren la capella de Santa Ágata o la Plaça del Rei (porticada i tancada amb portalades) i com es va anar ampliant l’emplaçament per a nous usos.
Per Juan Corso, coordinador tècnic del VIMAC, la participació en el projecte ha demostrat “com la metodologia i tecnologia utilitzades aporten un coneixement més rigorós dels elements arquitectònics i, per tant, les claus per preservar millor el patrimoni en conjunt”.
Unes tècniques i metodologies que, segons Pilar Garcia-Almirall, “es poden aplicar a altres conjunts arquitectònics o emplaçaments urbanístics o arqueològics i que també serveixen”, afegeix, “per reflexionar sobre noves tècniques de comunicació, i divulgació per donar a conèixer, interpretar o fer pedagogia sobre el patrimoni i l’arquitectura”.
Cinc segles visualitzats en vuit minuts
Els models desenvolupats pel VIMAC formen part de la feina prèvia de la producció ‘Restitució històrica virtual. El Palau Reial Major de Barcelona, segles XI-XV’, que reprodueix, esquemàticament, en 8 minuts i de forma continuada, com va anar ampliant-se i modificant-se durant cinc segles el conjunt medieval de la Plaça del Rei. Es tracta d’una de les projeccions fonamentals de l’exposició La metamorfosi medieval, segles XIII-XV, inicialment prevista fins al 29 de setembre però que s’ha prorrogat fins al 5 gener de 2020 al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) de la Plaça del Rei.
Aquesta síntesi visual esdevé en un testimoni patrimonial únic d’un conjunt monumental i un exemple de treball interdisciplinari per a l’estudi i la conservació del patrimoni. La interpretació de la restitució històrica virtual es basa en el guió i la recerca històrica realitzada per Ramon J. Pujades, director del MUHBA i del projecte, juntament amb l’historiador Reinald González.
L’aixecament del model evolutiu 3D en transparència és obra de l’arquitecte i enginyer Marc Viader i la creació en vídeo, de la productora New Division, basant-se en el treball del VIMAC i de VECLUS, empresa especialitzada en la gestió del patrimoni, que ha fet la lectura de paraments (l’anàlisi arqueològica de les estructures baix medievals i modernes que han sobreviscut).
Innovació a l’abast del patrimoni històric
El treball realitzat al Palau Reial Major es va presentar el 12 de juny passat a responsables i professionals d’empreses i institucions durant la jornada sectorial ‘Innovació i Futur a l’abast del Patrimoni Històric’, organitzada pel Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT UPC) i el MUHBA i durant la qual diversos grups de la UPC van presentar les darreres tendències tecnològiques, així com les tecnologies avançades de digitalització, que es poden aplicar en els àmbits de l’arquitectura i de la difusió i el reconeixement del patrimoni.