Pocs coneixen que hi ha llamps que poden tenir extensions de més de 100 km i que poden arribar a formar una reacció elèctrica en cadena amb més de 6 segons de durada. És el cas del llamp més llarg que es coneix a Catalunya en els darrers deu anys, enregistrat pel Lightning Research Group de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), el grup de recerca de referència internacional format per investigadors i professors de l’ESEIAAT.

Ara, el Lightning Research Group ha renovat l’equipament tecnològic amb què treballaven des de l’any 2011, a través del finançament provinent dels fons Next Generation de la Unió Europea i del Ministeri de Ciència i Innovació. El nou equipament els permet ampliar la cobertura d’actuació, per estudiar millor i enregistrar amb més precisió els llamps. I és que l’escalfament global està afectant l’activitat de tempestes molt fortes en certs llocs del planeta, incloent-hi Catalunya. En aquest context, el grup s’ha posicionat al capdavant de la recerca internacional en aquest àmbit.

Fa més de deu anys, aquest grup d’investigadors del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC i professors de l’ESEIAAT va instal·lar al Delta de l’Ebre la primera xarxa de mapeig tridimensional de llamps a Europa, que donava suport a l'Estació Espacial Internacional. Ha anat formant la xarxa eLMA (Lightning Mapping Array), integrada per 15 estacions repartides a la vall i Delta de l’Ebre, on cada estació detecta les emissions de ràdio produïdes pels llamps que es desenvolupen a l’interior del núvol de tempesta.

Tal com explica Joan Montañà, coordinador de l’UPC Lightning Research Group, “abans que un episodi atmosfèric extrem es manifesti a terra, l’activitat dels llamps a l’interior dels núvols augmenta. Poder monitorar aquests fenòmens és de gran valor científic i social, perquè ens ajuda a predir i comprendre millor els fenòmens climàtics extrems. En aquest sentit, la xarxa eLMA té un paper fonamental”.

Mitjançant la combinació de senyals rebuts per les estacions, els investigadors obtenen les localitzacions tridimensionals. A més, amb una càmera d’alta velocitat amb intensificador d’imatge enregistren vídeos de fins a un milió d’imatges per segon, de manera que poden estudiar, amb tot detall, tot el procés de generació i finalització dels llamps.

A través d'estacions d’observació de la xarxa eLMA, el Lightning Research Group també elabora mapes de densitat de llamps gràcies a través dels quals, per exemple, es pot mesurar la intensitat de les tempestes, com la que va assolar el Delta de l’Ebre el 26 d’agost passat amb una extraordinària pedregada. En aquell cas, el mapa mostrava una ruptura del patró habitual de distribució d’altitud de l’activitat elèctrica que arribava fins als 17 km a la part superior del núvol. De fet, qualsevol usuari pot fer seguiment en temps real per internet dels llamps que es produeixen al Delta de l’Ebre.

Aquests mapes que sorgeixen dels registres procedents de les 15 estacions d’observació són capaços de mostrar, per exemple, forats de llamps en un territori, com és el cas de la tempesta supercèl·lula que es va formar al centre d’Aragó durant la tarda del 6 de juliol passat. Les tempestes supercèl·lula es formen a conseqüència de la trobada d’un corrent càlid amb un front fred; la diferència de temperatura causa un vòrtex de vent que genera un messocicló, és a dir, un episodi de temps extrem que pot durar hores.

Ara, amb el nou equipament, valorat en un milió d'euros, els investigadors han pogut participar en la campanya ALOFT (Airborne Lightning Observatori for FEGS and TEGS), gràcies a la qual un avió de la NASA ha pogut sobrevolar tempestes a les illes del Carib, per cercar emissions d’alta energia (raigs gamma) produïdes per llamps. El grup de recerca aporta en aquest projecte els instruments de mesura ubicats a terra, a l’illa de San Andrés.

Una de les principals utilitats de la xarxa eLMA és la detecció d’episodis atmosfèrics severs, com ara pedregades, esclafits i tornados. De fet, les tempestes severes presenten patrons singulars d’electrificació i diferències molt acusades en l’activitat dels llamps. La xarxa eLMA serà utilitzada com a referència per al nou detector de llamps Ligthning Imager de la tercera generació de satèl·lits METEOSAT. Així mateix, es preveu una campanya de mesura de llamps a través de l’eLMA, a l’Àfrica, per a la validació del nou satèl·lit meteorològic.

Més informació

• Notícia al web de l'ESEIAAT
• Seguiment de llamps en temps real i càmera ràpida
• Mapes del llamp registrat el 15 de setembre al Delta de l’Ebre mitjançant el sistema de detecció Lightning Mapping Array (LMA)