TAILOR-Sistemes Modulars Robòtics i Neuroprotèsics Personalitzables per a l'Assistència de la Marxa Patològica és un projecte finançat pel Pla Nacional d'I+D del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, que integra tres subprojectes. L’Hospital Nacional de Parapléjicos, centre depenent del Servei de Salut de Castella-la Manxa, coordina el projecte global i lidera la primera de les tres parts del projecte, en què també participa l'Institut Guttmann de Barcelona.

Per la seva banda, el Grup de NeuroRehabilitació de l'Institut Cajal del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) durà a terme la segona part del projecte, mentre que la tercera anirà a càrrec del Laboratori d’Enginyeria Biomecànica (BIOMEC) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC).

El projecte té per objectiu el desenvolupament d'exoesquelets i neuropròtesis modulars que permetin la seva adaptació als dèficits de la marxa específics de cada persona. Per a això, s'utilitza un enfocament anomenat 'disseny centrat en l'usuari', en el qual els usuaris finals d'aquests sistemes −persones amb patologia neurològica, personal clínic i cuidadors− s'involucren en totes les fases del projecte: des de la definició dels requeriments inicials, fins a l'avaluació final, amb una estreta interacció durant les fases de disseny de prototips.

Segons afirma un dels coordinadors de la iniciativa, l'enginyer Antonio J. del Ama, per aconseguir aquest objectiu, TAILOR desenvolupa la investigació a partir de diverses línies. D'una banda, la línia del disseny centrat en l'usuari, en què participen diferents grups d'usuaris per analitzar els requeriments, preferències i expectatives dels usuaris finals, amb l'objectiu d'incorporar-les en totes les fases de desenvolupament i avaluació dels sistemes.

D'altra banda, es desenvolupen mètriques per a la marxa, que permetin l'adaptació i personalització d'aquests ajuts tècnics als dèficits de la marxa específics de cada persona. En aquesta fase s'investiga com avaluar la funció de marxa per extreure dades objectives i configurar els mòduls (articulacions robòtiques i nombre de canals de la neuropròtesi) de manera personalitzada.

Una altra línia de treball de TAILOR és concebre i dissenyar l'exosequelet com una plataforma de mòduls, cadascun per a una articulació de l'extremitat inferior −cadera, genoll, turmell− amb actuadors i sensors seleccionats per a diferents necessitats, a més de sistemes de fixació addicionals, que poden configurar-se i acoblar-se entre si per respondre a un dèficit de la marxa d'un pacient en particular.

En el projecte TAILOR es desenvolupa també un nou concepte de neuropròtesi que inclou el disseny dels mòduls i la connexió en xarxa dels mateixos per donar cobertura a l'estimulació de la musculatura d'una articulació. Això permet combinar els mòduls per mobilitzar diverses articulacions mitjançant estimulació.

Aquesta idea inclou, a més, estratègies de control híbrides per assistir la marxa de l'usuari que combini de manera eficaç l'estimulació de la musculatura donada per la neuropròtesi amb una actuació robòtica.

D'altra banda, en el mateix projecte s'investiga la possibilitat de simular de manera virtual en ordinador l'efecte que una ajuda tècnica tindria sobre el pacient. Per a això es produeix una captura del moviment de la marxa del mateix, s'integren en el programa de simulació els mòduls (exoesquelet i/o neuropròtesi) i es verifica l'efecte que el sistema tindrà sobre la marxa del pacient. Tal com explica el professor de la UPC Josep Maria Font, que lidera aquesta part del projecte al Laboratori d'Enginyeria Biomecànica (BIOMEC), ubicat a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Barcelona (ETSEIB), aquesta eina de simulació permetrà dissenyar tecnologia d'assistència a la marxa personalitzada a cada pacient. "Es preveu que l'eina permeti, d'una banda, crear sistemes més lleugers i assequibles; i, de l'altra, reduir el temps d'adaptació del pacient al dispositiu d'assistència", assegura l’investigador.