Ja està en òrbita el CubeCat-1, creat al NanoSat Lab de la UPC

Ja està en òrbita el CubeCat-1, creat al NanoSat Lab de la UPC
+
Descarregar

El CubeCat-3, desenvolupat al NanoSat Lab, de l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), ja està en òrbita a l'espai

A la quarta va la vençuda

El llançament definitiu del 3Cat-1 s’ha aconseguit efectuar quatre anys i mig després de la data prevista. L’abril del 2014 tot estava preparat per que s’enlairés des de Rússia, a bord d’un coet Dneppr. Dissortadament, la guerra entre Rússia i Ucraïna, que havia començat aquell mateix mes, va tenir com a conseqüència la cancel·lació de tots els llançaments previstos per aquell coet.

Poc més d’un any després, el petit satèl·lit de la UPC esperava impacient una nova oportunitat de posar-se en òrbita, aquest cop a bord d’un coet Falcon 9 de l’empresa SpaceX. El llançament havia de realitzar-se el mes de juliol del 2015, però unes setmanes abans un Falcon 9 va explotar en vol. Aquest accident va obligar al 3Cat-1 a esperar una nova oportunitat. Poc després, una segona explosió del Falcon 9 va posposar, per tercer cop, la data prevista del llançament, aquest cop de manera indefinida.

Així, durant els últims dos anys s’ha estat buscant una una alternativa, que finalment ha resultat ser el coet indi PSLV-C43, i que per fi s’ha enlairat aquest matí amb el 3Cat-1 a bord. En aquest cas es pot dir que a la quarta va la vençuda! Ignasi Ribas es congratula de que finalment s’hagi pogut llançar el CubeSat, “ha estat un èxit, especialment després de les vicissituds i contratemps viscuts durant els darrers anys”. El professor Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions i uns dels responsables del NanoSat Lab, juntament amb els investigadors Eduard Alarcón i Joan Ramos, del Departament d'Enginyeria Electrònica,  afegeix que “estem molt satisfets que el llençament hagi anat be. Ara tocarà veure que els senyals es reben correctament, i que tot és nominal”.

Ja està en òrbita el CubeCat-1, creat al NanoSat Lab de la UPC
+
Descarregar

L'equip del CubeCat-1, seguint el llançament des del NanoSat Lab, a l'ETSETB

Ja està en òrbita el CubeCat-1, creat al NanoSat Lab de la UPC
+
Descarregar

El satèl·lit Hysis, de la IRSO, i els mòduls spacials que contenen la trentena de nanosatèl·lits que s'han posat en òrbita la matinada del 29 de novembre

Ja està en òrbita el CubeCat-1, creat al NanoSat Lab de la UPC
+
Descarregar

La llançadora PSLV, abans del llançament des de l'Índia

El nanosatèl·lit CubeCat-1, desenvolupat al Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits (NanoSat Lab) de l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) de la UPC, s'ha llançat el 29 de novembre, a les 5.28 (hora catalana), des de l'Índia, amb sis experiments a bord. El llançament, finançat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), s'ha realitzat des la base espacial Sriharikota (Índia).

29/11/2018

El nanosatèl·lit 3Cat-1, desenvolupat al Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits (NanoSat Lab) de l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha aconseguit entrar en òrbita amb èxit aquesta matinada (hora catalana).

El llançament del petit satèl·lit ha estat finançat íntegrament per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i s’ha realitzat amb la llançadora Polar Satellite Launch Vehicle (PSLV-C43),  que s’ha enlairat des del Satish Dhawan Space Center, a la localitat de Sriharikota (India), duent a bord la el satèl·lit HysIS i una trentena de nanosatèl·lits procedents de vuit països. El 3Cat-1, creat per estudiants (que actualment ja són doctorands) i investigadors de la UPC, es l'unic espanyol que ha viatjat a bord de la llançadora.


Després de realitzar les tasques de posada a punt en òrbita, el satèl·lit estarà per fi preparat per començar els diferents experiments enfocats a l’observació de la Terra i a la validació de tecnologies espacials. El seguiment del 3Cat-1 es portarà a terme pels estudiants (ara ja doctorands) i investigadors del NanoSat Lab des de l’estació de comunicacions ubicada a l’Observatori Astronòmic del Montsec (Sant Esteve de la Sarga, Lleida), una instal·lació de la Generalitat de Catalunya i que gestiona l’IEEC.

Una de les novedoses tecnologies que el 3Cat-1 ha d’assajar és un transistor de grafè desenvolupat pel Reial Institut de Tecnologia (KTH) d’Estocolm (Suècia). Els transistors són components fets amb silici que es troben a la majoria de dispositius electrònics d’ús comú. L’experiment dins del 3Cat-1 servirà per comprovar el comportament del grafè en les agressives condicions de l’espai.

També s’analitzarà l’efecte de partícules energètiques altament carregades mitjançant un comptador Geiger comercial, un instrument que mesura les partícules radioactives i les radiacions ionitzants. El mateix comptador servirà per mesurar l’impacte de la radiació en els altres experiments a bord del nanosatèl·lit.

Un altre experiment és un sistema microelectromecànic ressonant que servirà per mesurar, per primer cop in situ, com l’oxigen monoatòmic ataca un polímer d’interès en aplicacions electròniques. Aquest experiment és important ja que l’oxigen monoatòmic és molt reactiu i és present en òrbites de baixa alçada.

A bord del nanosatèl·lit també es posarà a prova un nou sistema de recol·lecció d’energia ambiental creat al NanoSat Lab i una nova tecnologia desenvolupada per transmetre energia a l’espai sense fils. La sisena càrrega a bord és una càmera fotogràfica que permetrà efectuar fotografies de la Terra des de l’espai.

Una nissaga catalana
Tot i ser el segon en arribar a l’espai (el 3Cat-2 és va llançar el 15 d’agost del 2018) el 3Cat-1 és  el primer d’una nissaga pròpia de petits satèl·lits experimentals, els 3Cat, que segueixen l’estàndard CubeSat. Els nanosatèl·lits tipus CubeSat són dispositius de petit volum (combinacions de cubs d’uns 10 centímetres de costat), amb un pes d’entre un i deu quilograms i que, gràcies a l’ús de components comercials estandaritzats, poden ser desenvolupats per grups d’estudiants universitaris i investigadors.

L’ambiciós projecte de dissenyar, fabricar i testejar aquesta nissaga de CubeSats s’ha dut a terme durant els últims set anys al NanoSat Lab, un laboratori impulsat per l'ETSETB de la UPC amb el suport de l’IEEC.

Segons Adriano Camps, professor del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions i un dels responsables del laboratori “dissenyar, construir i testejar CubeSats al NanoSat Lab ha estat una experiència única i molt enriquidora. Estic molt satisfet d'haver ajudat a formar i madurar desenes d'enginyers integrant pràcticament totes les assignatures de Telecomunicacions i Electrònica en un decimètre cúbic”.

Per part seva, Ignasi Ribas, director de l’IEEC, explica que “des de l’IEEC fa anys que apostem pel món dels nanosatèl·lits ja que creiem que és un àmbit en expansió i que està cridat a democratitzar l’accés a l’espai”.

Sobre el NanoSat Lab
El NanoSat Lab de l'ETSETB, centre docent de la UPC, és un laboratori pioner en desenvolupament i experimentació de petits satèl·lits dedicat a la docència, la recerca i la qualificació de tecnologies i aplicacions que han de viatjar a l’espai. Es tracta d’un equipament singular a Europa que integra en un sol entorn, net de contaminació, la instrumentació per verificar components i tecnologia espacial.

Un dels pilars del laboratori, el grup de recerca en Teledetecció, Antenes, Microones i Superconductivitat (CommSensLab), del qual Adriano Camps n’és el coordinador científic, té la distinció 'María de Maeztu’, atorgada pel del Ministeri d’Economia i Competitivitat dins el programa de centres d’excel·lència per dur a terme, entre d’altres, iniciatives pioneres a l’espai, com ara la del desenvolupament dels 3Cat. 

Un dels nanosatèl·lits desenvolupats al NanoSat Lab va ser el 3Cat-2, el primer dissenyat i fabricat a Catalunya, que es va posar-se en òrbita el 15 d’agost de l’any 2016. Es va llançar amb tres experiments a bord per demostrar la viabilitat de diverses tecnologies vinculades amb sistemes de navegació per satèl·lit per a usos de teledetecció, així com per provar instrumentació per a una futura missió de l’Agència Espacial Europea (ESA).