En lloc d’anar a l’hospital, rebràs la “visita” del metge a casa a través de l’ordinador (salut descentralitzada), per discutir amb ell les dades de control de la teva malaltia que han anat recollint diversos dispositius mòbils i wearables, i decidir junts (apoderament del pacient) quin és el millor tractament, un tractament que es dissenyarà a mida per a tu a partir d’una anàlisi genòmica (medicina personalitzada) i després de contrastar tota la informació disponible a escala mundial gràcies a la intel·ligència artificial. I el psicòleg tractarà la teva fòbia a les alçades amb un seguit de sessions immersives que s’aniran ajustant a les teves reaccions (realitat virtual).

Aquesta podria ser una projecció esquemàtica del funcionament dels sistemes de salut del futur si les innovacions més transformadores –que tècnicament ja estan disponibles, i en les què a Catalunya treballen 158 start-ups– s’implantessin de manera generalitzada. Però calen més inversions de l’Administració en compra innovadora perquè aquests desenvolupaments arribin als pacients i també nous perfils professionals –tant als hospitals i centres de salut com a les empreses innovadores– per desenvolupar aquestes innovacions en tot el seu potencial.

Són dues de les conclusions de l’informe 'HealthTech 2030: Catalonia’s contribution to disruptive innovation', elaborat per Xartec Salut –una xarxa liderada pel Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC)– i la consultora EY, que s’ha fet públic el 10 de novembre. L'estudi identifica les cinc tendències d’innovació HealthTech amb més potencial transformador dels sistemes sanitaris i com hi està participant l’ecosistema català.

Segons l’informe, de les 240 start-ups HealthTech que hi ha a Catalunya, 158 (un 66%) tenen com activitat principal el desenvolupament de tecnologies dins d’alguna de les cinc tendències amb més potencial de transformació. Aquestes tendències són:

• Realitat estesa, que aplega tecnologies de realitat augmentada (integració d’imatges generades per ordinador amb la visió de l’usuari) i de realitat virtual (creació d’entorns immersius generats per ordinador), les quals tenen una creixent aplicació en cirurgia i en formació de professionals mèdics, i també en el tractament de fòbies i altres problemes psicològics.
  L’informe identifica deu start-up catalanes que treballen en aquest àmbit i analitza el cas d’Amelia Virtual Care, que ha creat una plataforma de realitat virtual per tractar problemes de salut mental.

• Medicina personalitzada, en què s'identifiquen dues tecnologies facilitadores: les anomenades tècniques òmiques (genòmica, proteòmica, metabolòmica, transcriptòmica) i la robòtica. Les primeres tenen ja una àmplia aplicació en el desenvolupament de nous medicaments, orientats a dianes genètiques concretes, però més limitada pel que fa a la diagnosi individualitzada. En robòtica, l’informe cita exemples com el disseny de pròtesis connectades al sistema nerviós de pacients que han perdut una extremitat, o els robots de rehabilitació que ajuden als fisioterapeutes.
  Un total de 37 start-ups són actives en aquest àmbit, d’acord amb l’informe, que analitza el cas d’Exheus, que ofereix directament als pacients informes d’expressió gènica de diversos paràmetres biològics amb recomanacions per millorar les seves pautes de nutrició i d’exercici.

• Salut descentralitzada, que inclou tant la telemedicina —que pot reduir els ingressos hospitalaris i augmentar la freqüència de visites domiciliàries a malalts crònics— com la monitorització remota, cridada també a reduir les proves periòdiques que es fan als hospitals i que pot permetre un control més acurat de l’evolució de certes malalties, incloent alertes a professionals i familiars.
  L’informe identifica 38 empreses start-up que desenvolupen tecnologies per aquest àmbit, com HumanITCare, que ha creat una plataforma que mesura fins a 17 biomarcadors, vinculant-los a la història clínica electrònica i connectant pacients, familiars i professionals mèdics.

• Intel·ligència artificial (IA), de la qual l’informe destaca les aplicacions en diagnosi per la imatge –gràcies a la IA es processen ràpidament milers d’imatges i extreure’n informació més acurada per als diagnòstics– i en aprenentatge automàtic (machine learning) que permet automatitzar i accelerar processos –drug discovery, triatge d’urgències...– o crear assistents virtuals que poden reduir la càrrega dels professionals de consultes mèdiques senzilles o rutinàries.
  Un total de 39 start-ups catalanes estan desenvolupant innovacions en aquest camp, entre les quals Mediktor, que ha creat un assistent mèdic basat en IA que analitza símptomes, avalua l’estat de salut del pacient i el guia cap al servei sanitari que necessita. Una plataforma que ja empren 10 milions d’usuaris en 26 països.

• L’apoderament del pacient és una tendència basada en totes aquelles tecnologies (wearables, apps mèdiques) que donen al pacient informació acurada sobre la seva salut i li permeten prendre decisions autònomes sobre com gestionar-la. S’ha desenvolupat especialment per a malalties cròniques com la diabetis, però s’ha estès molt poc encara a altres patologies.
  L’informe identifica 34 companyies start-up que treballen en aquest camp i analitza el cas de Devicare, que desenvolupa dispositius digitals per a pacients de malalties del sistema urinari.

Entre els perfils professionals que requerirà la implantació d’aquestes innovacions als sistemes de salut, l’informe destaca la necessitat de metges que tinguin una extensa formació tecnològica (per aplicar solucions de realitat augmentada, realitat virtual i intel·ligència artificial), d’especialistes en bioinformàtica i bioestadística (per desenvolupar la medicina personalitzada), d’enginyers informàtics, bioenginyers, programadors i especialistes en ciberseguretat (per a tots els desenvolupaments digitals que requereix la salut descentralitzada), i també especialistes en usabilitat, dissenyadors UX (User Experience) i UI (User Interface) i product managers que coneguin en profunditat els requeriments dels usuaris digitals, per impulsar les tecnologies que permeten l’apoderament del pacient.

En qualsevol cas, experts i emprenedors coincideixen a dir que aquestes innovacions en tecnologies de la salut han vingut per quedar-se: si el 2021 les inversions en el mercat HealthTech a escala mundial van arribar a 57.200 milions de dòlars, es preveu que el 2030 aquesta xifra arribi als 790.000 milions (x13).

“El que hem d’assegurar és que en el camí entre la recerca capdavantera que es fa als nostres laboratoris i la millora de l’atenció sanitària als ciutadans hi hagin els menys obstacles possibles. Suport a l’emprenedoria, formació, inversions, una participació activa dels pacients i una visió clara des de l’Administració del potencial d’aquestes tecnologies en termes d’estalvi de recursos i millora de l’atenció a les persones seran claus per implementar aquestes innovacions transformadores”, puntualitza Alexandre Perera, director de Xartec Salut i del CREB de la UPC.

A la jornada HealthTech2030 s'han debatut aquestes grans tendències d’innovació des de la perspectiva dels emprenedors, dels inversors i dels pacients.

Notícies relacionades

• Les noves tendències en tecnologies per a la salut, a debat en una jornada de Xartec Salut el 10 de novembre
• Hackató de Xartec Salut: del 4 al 6 de novembre, per trobar solucions disruptives a les malalties minoritàries, la salut mental i el càncer infantil