L'arquitecte Manuel Ribas i Piera (1925-2013) va desenvolupar al llarg de la seva vida cada vegada més una passió: l'amor als llibres. El que va ser membre del grup R des del 1951, professor de l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) des del 1956 i catedràtic d'Urbanisme en la mateixa del 1965 al 1990, també va ser membre de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona des del 1956. Manuel Ribas i Piera formava part d'una família de grans bibliòfils i al llarg de la seva vida  va anar completant la biblioteca heretada del seu pare, el també arquitecte Josep Maria Ribas i Casas (1899-1959). Van acabar formant una biblioteca personal amb adquisicions que converteixen avui dia la seva col·lecció en un llegat excepcional.

L’any 2018, complint el desig expressat en vida de l'arquitecte, els seus fills van fer la donació dels seus llibres d’arquitectura, urbanisme i paisatgisme a l'ETSAB, incrementant així el conjunt dels fons patrimonials de l’Escola i de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) amb una col·lecció de gran valor, fins ara en dipòsit al centre. La donació s'ha formalitzat el 20 de febrer, mitjançant un conveni entre la família de Ribas i Piera i la Universitat. El Fons Manuel Ribas i Piera és una col·lecció única i singular que inclou 740 títols i 1.350 volums que permeten resseguir gairebé 500 anys de producció en paper des del segle XVI fins als nostres dies.

El Fons ha estat dipositat a la Biblioteca Oriol Bohigas de l'ETSAB per posar-lo a l’abast dels investigadors i estudiosos de l’arquitectura. Tots els títols es poden consultar al catàleg sota la matèria.

Un llegat de futur
Dins del conjunt d’obres donades destaquen les primeres edicions dels tractats fonamentals de l’arquitectura com són l’obra de Sebastiano Serlio Bolgnese Il Terzo libro di Sabastiano Serlio Bolognese, editat a Venècia (1544), I Dieci libri dell'architettura di M. Vitruvio (1566), de Marco Vitruvio, I Quattro libri dell'architettura (1570), d’Andrea Palladio, i La practica di prospettiva del cavaliere Lorenzo Sirigati (1596), del mateix Lorenzo Sirigati. Roma quanta fuit ipsa ruina docet és de l'exemplar més antic de la col·lecció, i posa en manifest que els llibres a partir del segle XVI no sols van ser els transmissors de la cultura i norma arquitectònica, sinó també l'espai on les ruïnes del passat o bé les paraules sense imatges adquirien nova vida.

Però al costat dels llibres disciplinars, hi ha molts d'altres, estranys i exquisits, i que revelen la veritable passió d'un bibliòfil. Des de tractats d'equitació, la segona col·lecció completa a Espanya de la coneguda Description de l'Égypte (1809-1822), o obres singulars i úniques com Maniere de bastir pour touttes sortes de personne (1623), de Pierre Le Muet.

Seguint el rastre del Fons Manuel Ribas i Piera també fa adonar-se de com la indústria de les ars libris es desplaça a Europa a través dels seus centres: Venècia serà la capital del segle XVI, França la del XVII i XVIII, i Anglaterra i Alemanya les del segle XIX i XX. Un viatge que, des de l'edició de Serlio de 1544, acabaria amb la magnífica col·lecció de foto llibres d'avantguarda procedents en la seva gran majoria de l'Alemanya de la República de Weimar, des de l'editorial Orell Füssli. Tal i com explica la professora Carolina B. García-Estévez, professora del Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació, “es tracta d’una veritable arqueologia dels mitjans a l'espera de nous interrogants i lectures. Perquè aquest ha de ser el sentit últim d’aquesta donació” I afegeix: “Que la seva generositat es vegi corresposta amb una altra, menys freqüent avui dia, i que situï els fons i arxius públics de la nostra Universitat en xarxa com a base imprescindible per a l'ensenyament i la recerca de l'arquitectura d'excel·lència”.

Més informació

• Guia temàtica per a l'exposició del Fons Manuel Ribas i Piera (publicada pel Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius de la UPC)