Un estudi liderat per la UPC i l'IEEC determina per primera vegada la massa i el radi d’una de les estrelles més antigues de la nostra galàxia
Recreació artística del sistema binari eclipsant compost per un subnan fred (en groc, l'estrella gran, amb una mida equivalent a la cinquena part del sol) i el nan blanc (en blanc i de mida molt inferior). Autor de la imatge: Mark Garlick
Instrumentació de precisió a Canàries i Xile
Utilitzant l’instrument HiPERCAM, muntat al Gran Telescopio CANARIAS (GTC) i de 10,4 metres, a La Palma (Espanya), i l’instrument X-Shooter del telescopi Unit 2, de 8,2 metres, del Very Large Telescope (VLT) d’ESO, a Xile, els investigadors van poder determinar amb precisió les masses i els radis dels components estel·lars del sistema binari. Amb aquests valors, juntament amb la temperatura i la lluminositat del subnan fred, també obtingudes a partir de les observacions, els autors van ser capaços de validar, per primera vegada, la relació teòrica entre la massa, el radi, la lluminositat i la temperatura de les estrelles més antigues de la nostra galàxia.
Un estudi liderat per Alberto Rebassa-Manserga, investigador de la UPC i l'IEEC, ha determinat per primera vegada la massa i el radi d’una de les estrelles més antigues de la nostra galàxia, fet que ha permès validar la relació teòrica entre la massa i el radi d’aquest tipus d’estrelles. Els resultats de l'estudi, elaborat per un equip internacional, s'acaben de publicar a la revista 'Nature Astronomy'.
09/04/2019
Un equip internacional liderat per un investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ha mesurat per primera vegada els paràmetres estel·lars d'una classe d’estrelles molt antigues, conegudes com subnans freds, en la nostra galàxia, la Via Làctia. Els subnans freds són estrelles com el nostre Sol, però de massa i radi més petits, que es van formar durant les primeres fases de la Via Làctia i, per tant, contenen informació important sobre la seva estructura i evolució química. El treball s'ha realitzat en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Sheffield i els Observatoris Astronòmics Nacionals de l'Acadèmia de Ciències de la Xina, i els resultats es publiquen a la revista Nature Astronomy.
Quan es va formar la Via Làctia, les primeres estrelles es componien principalment d’hidrogen. En astronomia, els elements més pesats que l’hidrogen i l’heli es consideren metalls, i la seva presència en una estrella en determina la metal·licitat. A mesura que va anar passant el temps i les estrelles van anar morint, el contingut d’aquests metalls en la Galàxia i en les noves estrelles que naixien va anar augmentant. Per tant, les estrelles velles tenen una metal·licitat menor que les més joves.
“Atès que les estrelles velles poden revelar informació important sobre l'estructura i l'evolució química de la Via Làctia, és essencial que els astrònoms en determinin els seus paràmetres estel·lars més bàsics, com ara la massa i el radi”, explica l'investigador de la UPC i de l’IEEC Alberto Rebassa-Mansergas, que ha dirigit l'estudi.
Com que les estrelles velles són febles i relativament rares a les rodalies del Sol, es coneixen poques subnans freds en el nostre veïnatge solar. Actualment, s'han estimat els radis de 88 subnans freds i les masses de només sis. Però fins ara no s’havien pogut mesurar amb precisió els valors de la massa i el radi d’un mateix subnan fred, fet que deixava els estudis teòrics sobre aquestes estrelles sense poder-se provar.
En el seu treball, els investigadors han trobat la primera subnan fred en un sistema binari eclipsant, un sistema en què dues estrelles s’orbiten mútuament; en aquest cas, es tracta d’un subnan fred i un nan blanc*. Als sistemes binaris en els que, vists des de la Terra, una de les dues estrelles passa per davant de l'altra, els astrònoms els anomenen sistemes binaris eclipsants.
* Un nan blanc és el romanent d’una estrella com el nostre Sol
“Els sistemes binaris eclipsants ofereixen l'oportunitat de mesurar directament les masses i els radis dels dos components amb una precisió sense precedents”, afirma Alberto Rebassa-Mansergas.
Astrofísic mallorquí, a la UPC Alberto Rebassa-Manserga és professor adjunt a l’Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC), investigador del Departament de Física i membre del Grup d'Astronomia i Astrofísica.
Referència
- Rebassa-Mansergas et al., 'Accurate mass and radius determinations of a cool subdwarf in an eclipsing binary', Nature Astronomy, 10.1038 / S41550-019-0746-7, 2019. Abstract de l'article