Tres anys i mig després del seu inici l’any 2016, el projecte ANYWHERE (EnhANcing emergencY management and response to extreme WeatHER and climate Events) ha assolit els objectius científics i tècnics plantejats. Els resultats els han conegut autoritats operatives de gestió d’emergències i representants d’institucions i centres de recerca, així com d’empreses tecnològiques, a la Conferència Final del projecte, que ha tingut lloc els dies 29 i 30 d’octubre a l’SQUARE Brussels Convention Centre (Glass Entrance Mont des Arts/Kunstberg de Brussel·les, Bèlgica).

S’hi han presentat els resultats de les eines i serveis per preveure i gestionar millor els riscos derivats de fenòmens meteorològics extrems, desenvolupats en el marc del projecte i validats operacionalment a set llocs pilot climàticament diversos d’arreu d’Europa.

També s'ha fet una una sessió pràctica perquè els assistents puguin conèixer de primera mà les eines tecnològiques disponibles, així com demostracions en temps real de les innovacions i solucions d’ANYWHERE, i s'han exhibit els detalls dels desenvolupaments i dels estudis científics vinculats al projecte. La Conferència es va inaugurar el 30 d’octubre, per part d'Álvaro de la Peña, sots-director de Protección Civil y Emergencias (DGPCE) d’Espanya; Angelo Marino, cap d’unitat de l’Agència Executiva de Recerca (REA) de la Comissió Europea; Peter Billing, cap d’unitat de la Direcció General de Protecció Civil Europea i Operacions d’Ajuda Humanitària (DG-ECHO); Philippe Quevauviller, de la Direcció General d'Interior de la Comissió Europea (DG-HOME), i Daniel Sempere-Torres, director del CRAHI de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC).

Demostracions dels llocs pilot en temps real
En el marc del projecte s’ha desenvolupat una plataforma multirisc de detecció primerenca d’àmbit europeu per anticipar-se als riscos derivats de fenòmens d’origen meteorològic abans que es produeixin. L’eina és capaç de simular més d’un risc simultàniament (com ara tempestes de pluja o neu, inundacions, sequeres, onades de calor, vents forts o focs forestals, entre d'altres) i de traduir la predicció meteorològica en impactes quantitatius i mesurables, parant especial atenció en l’afectació en les persones (focalitzant-se en zones habitades) i les infraestructures crítiques (carreteres, hospitals, col·legis, determinades indústries).

La plataforma s’ha adaptat localment als requisits i necessitats específiques dels centres de comandament de Protecció Civil i Emergències de set llocs pilot climàticament diversos d’arreu d’Europa. Actualment es troba en funcionament a regions específiques: Catalunya (Espanya), Gènova / Regió de Liguria (Itàlia-França), South Savo (Finlàndia), Cantó de Berna als Alps (Suïssa), Regió de Rogaland (Noruega) i Còrsega (França); addicionalment, s’ha desenvolupat un nou prototip que amplia l’abast per cobrir per primer cop tot un país, en aquest cas Espanya, que també es presentarà a Brusel·les.

Els prototips s’han millorat seguint les propostes dels organismes de protecció civil i validat operacionalment, evidenciant que són una eina tecnològica eficient capaç de donar suport a la decisió als centres de gestió d’emergències.

En la Conferència s'han mostraran casos d’èxit d’us de les plataformes, com ara la gestió de les pluges torrencials que van assotar la Comunitat Valenciana i el sud-est de la península ibèrica el setembre de 2019.