L’augment en el nombre de persones matriculades en estudis de màster ha experimentat un creixement significatiu del 22%, en resposta a la demanda d’especialització que ofereixen aquests programes. A més, el 56 % de l’estudiantat de màster són dones. Aquestes són dues de les conclusions destacades de l’Informe d’Indicadors de Formació i Docència de les Universitats Públiques Catalanes (2023) que aquest divendres s’ha presentat a la Sala de Juntes del Rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). El president de l’ACUP i rector de la UPC, Daniel Crespo, ha presidit l’acte, en el que també ha intervingut la directora general d'Universitats de la Generalitat de Catalunya, M. Victòria Girona, i la vicerectora d’Estudis i d’Innovació Docent de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), María Valdés, qui ha explicat els aspectes més destacats de l’Informe.

L’Informe que ha elaborat l’ACUP destaca d’entrada que l’oferta total de places de grau respecte a la població té una distribució equitativa en el territori català. La província de Lleida presenta una oferta total de 5,65 places per miler d’habitants, seguida de la província de Barcelona amb 4,92, la província de Girona amb 4,70, la província de Tarragona amb 4,28 i la UOC amb 3,08. Mentre que l’oferta total de places de màster respecte a la població és significativament superior a la província de Barcelona. En conjunt, l’oferta total de titulacions universitàries es troba en fase d’estabilització, amb l’excepció dels màsters, que han experimentat el creixement més significatiu. Així, es conclou que s’ha consolidat l'oferta de titulacions universitàries de grau, màster universitari i doctorat en els darrers quatre cursos acadèmics.

Pel que fa al perfil dels estudiants, en els darrers cinc cursos acadèmics ha crescut de manera sostinguda el nombre de persones matriculades en estudis de grau i màster a les universitats públiques catalanes. En aquest sentit, el nombre d’estudiants de màster ha augmentat en un 22 % i el de grau, en un 9 %, respecte al curs 2017-2018. La matrícula en estudis universitaris oficials a les universitats públiques catalanes i a la Universitat Oberta de Catalunya (no presencial) del curs 2021-2022 supera els 219.000 estudiants, i en els darrers 5 cursos la presència de dones matriculades es manté estable al voltant del 55% en graus i el 56% en màsters.

Al curs 2021-2022, 44.160 persones van iniciar estudis de grau a les universitats públiques catalanes i a la UOC, amb una proporció de dones del 56 %. A les universitats públiques presencials, 8 de cada 10 persones que hi comencen estudis tenen entre 18 i 19 anys, mentre que a la UOC, 6 de cada 10 tenen més de 25 anys. Pel que fa als estudis de màster, de les 21.696 persones que van iniciar els estudis el curs 2021-2022, el 57,7% eren dones. Segons l'edat, a les universitats públiques presencials, 8 de cada 10 tenen menys de 29 anys; en canvi, a la UOC, gairebé la meitat dels estudiants nous té més de 30 anys.

Pel que fa al perfil del professorat, el nombre total de Personal Docent i Investigador (PDI) s’ha incrementat en 1.547 persones al llarg del període 2018-2022 el que suposa un 8,85%, però en termes d’efectius equivalents a temps complet (ETC), l’increment ha estat de 5,17 % (558 efectius). Del total de 19.023 PDI xifrats l’any 2022, un 44,2 % són dones i un 61,2 % són doctors; i el 5,5 % del total són de nacionalitat estrangera, majoritàriament d’Europa.

En relació amb els estudis de doctorat, si bé l'oferta de programes ha estat molt estable durant els 5 darrers cursos, és remarcable l’augment registrat en la participació d’estudiantat internacional, un 40 % del total de l’estudiantat del curs acadèmic 2021-2022 prové d’universitats estrangeres. El nombre d’estudiants amb subvenció representa un 42 % del total de l’estudiantat participant en programes de doctorat, i durant el període 2017-18 a 2021-22 les subvencions per desenvolupar els seus projectes de recerca han augmentat progressivament en més d’un 13 %. Així mateix, el programa de doctorats industrials, pioner a l’Estat, ha suposat la implicació d’un total de 253 programes de doctorat en els darrers 4 anys, i la participació de 308 empreses i 360 estudiants.

Pel que fa al finançament de la docència, les dades mostren que el finançament de la Generalitat a les universitats públiques catalanes ha recuperat el nivell que tenia abans de la crisi i les consegüents retallades de l’any 2011 i posteriors. En aquest àmbit, l’informe destaca que a Catalunya, l’esforç de les famílies en el finançament dels estudis universitaris continua essent més alt que al conjunt d’Espanya: a Catalunya, el 22 % dels ingressos procedeixen de la matrícula; al conjunt d’Espanya, el 15%.

Així mateix, l’Informe posa de manifest que el sistema universitari públic català és un punt de referència en termes d’excel·lència, tant a escala nacional com internacional. La intensa dedicació de les universitats per desplegar el Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l’acreditació de les titulacions universitàries, ha portat a la majoria dels programes a superar amb èxit els rigorosos processos d’acreditació de l’AQU Catalunya d’acord amb els estàndards de qualitat europeus i internacionals. Durant el període 2018-2022 s’han acreditat totes les titulacions de grau, màster i doctorat, el 42 % en progrés d’excel·lència.

Des d’aquesta vocació de les universitats d’incorporar la dimensió internacional a totes les seves activitats, destaca la mobilitat dels estudiants com a peça clau. Tot i que ha anat augmentat al llarg dels anys, l’impacte de les restriccions de la COVID-19 en el període analitzat ha tingut efectes importants tant d’entrada com de sortida en tots els nivells d’estudis. El percentatge de titulats que han fet una estada a l’estranger, que havia assolit la fita europea del 20 % el curs 2017-2018, ha sofert una davallada d’un 5 % en els darrers dos cursos de l’informe.

Tanmateix, és rellevant destacar la participació de les universitats públiques catalanes en el programa Universitats Europees promogut per la UE, que el curs 2021-2022 ja havien establert cinc consorcis amb altres universitats d’arreu d’Europa.

L’informe també destaca que el rendiment dels estudiants manté els valors assolits amb la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), la mitjana de la taxa de rendiment en estudis de grau és del 84 % i en els de màster universitari del 92%. Pel que fa al nombre de titulacions, en els estudis de grau augmenta lleugerament durant el període analitzat i se situa en 25.676 (59% dones i 41% homes) al curs 2021-2022, mentre que en els màsters s’incrementa i se situa per segon cop per sobre dels 16.000 (16.387, 58% dones i 42% homes).

En termes d’evolució del percentatge de població de 30 a 34 anys amb estudis de nivell superior, a Catalunya el 53 % de la població de 30 a 34 anys té estudis de nivell superior, per sobre de la mitjana estatal (47 %) i europea (42 %). Les pràctiques professionals s’han consolidat com una via a través de la qual els estudiants completen la seva formació i posen en pràctica els coneixements teòrics de les seves disciplines. Al llarg del període 2017-2022, s’ha mantingut el nombre d’estudiants que han fet pràctiques professionals, excepte durant el curs més afectat per la pandèmia (2019-2020). Per tipus d’ensenyament, ha augmentat el percentatge d’estudiants de grau que han fet pràctiques professionals en 4 punts i se situa en el 80 % del total.

La formació superior com a eina per bastir projectes professionals i de vida personals i col·lectius, s’estén durant tota la vida i modifica la relació entre la ciutadania i la universitat. Aquesta formació permanent ha quedat regulada en el darrer reial decret (RD822/2021). En aquest sentit, a l’Informe es constata una tendència a l’alça en el volum d’estudiants d’aquest tipus de programes, el volum de programes es manté tot i que en l’últim curs acadèmic s’intueix un increment dels programes més curts.

Monogràfic: El compromís de les universitats públiques catalanes amb la millora i la innovació docent.
El monogràfic d’aquesta tercera edició de l’Informe ofereix una selecció reduïda, però significativa, de diferents iniciatives que caracteritzen el compromís institucional de les universitats públiques de Catalunya amb la innovació educativa i la millora contínua del seu model docent.

L’Informe d’Indicadors de Formació i Docència de les Universitats Públiques Catalanes (2023), coordinat i elaborat per l’ACUP, té com a objectiu donar a conèixer la tasca de formació i docència de les universitats públiques catalanes i mostrar-ne els principals indicadors i impactes.

L’Informe es divideix en tres capítols: 1) Sistema català de formació universitària (L’oferta formativa, El perfil dels estudiants, El perfil del professorat, La formació de doctorat i El finançament de la docència); 2) Procés formatiu: metodologies i innovació docent (Qualitat de l’oferta formativa, Mobilitat i dimensió internacional, Rendiment, Pràctiques professionals i La innovació docent); i 3) Universitat permanent. Tanca l’estudi un monogràfic, amb un tema que varia a cada edició. L’edició anterior era la Formació i compromís social de les universitats i el d’enguany El compromís de les universitats públiques catalanes amb la millora i la innovació docent.

Com a institucions públiques, les universitats tenen el deure de retre comptes, tant de l'activitat com dels resultats de la inversió pública. En aquest context, des de l’any 2012 l’Associació Catalana d’Universitats Públiques edita anualment diversos informes sobre l’activitat de les universitats, en tres àrees específiques: 1) la docència i la formació; 2) la recerca i la innovació; i 3) els impactes socioeconòmics.

Més informació

• Informe d’Indicadors de Formació i Docència de les Universitats Públiques Catalanes (2023)