Els darrers episodis de pluges torrencials a la Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia són habituals en aquesta època de l’any, segons demostren els registres històrics. Les projeccions dels models climàtics per a un futur marcat per l’escalfament global indiquen una creixent irregularitat pluviomètrica, amb més sequeres, però, alhora, un increment de pluges torrencials.

Analitzar l’impacte i complicacions que l’augment de les precipitacions pot provocar és clau per poder realitzar una bona intervenció pública i mitigar els seus efectes. Per això, cal disposar de mecanismes de recopilació, ordenació i anàlisi d’episodis meteorològics extrems a escala històrica, que permetin reduir incerteses i planificar de forma adequada les actuacions d’adaptació i resposta. Aquest és l’objectiu del projecte de recerca, desenvolupament i innovació ‘MEDIFLOOD’, coordinat per l’investigador David Pino, vinculat al Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), i desenvolupat conjuntament amb equips multidisciplinaris de la Universitat de Barcelona, la Universitat de Lleida, la Universidad de Murcia, la Universitat d’Alacant i el Servei Meteorològic de Catalunya. El projecte està finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat (ara, Ministeri d'Economia i Empresa).

El sistema de catalogació i classificació unificat del projecte ‘MEDIFLOOD’ ha aconseguit definir 14.500 casos d’inundació pluvial i fluvial, que abasten de forma contínua des del 3 de novembre de l’any 1035 fins al 31 de juliol del 2019. Aquesta informació ha permès identificar, fins al moment, 3.980 episodis d’inundació. El material de suport amb tots els detalls i referències constitueix un tesaure de 7.600 pàgines, difós recentment a la comunitat científica a través la revista Global and Planetary Change.

Les dades recopilades provenen no només dels materials disponibles al Catálogo Nacional de Inundaciones Históricas (CNIH), del Ministeri de l’Interior, sinó també de bases de dades i informes de les diferents autoritats de conca hidrogràfica, així com de treball historiogràfic de cerca i recopilació en fonts documentals i bibliogràfiques encara inexplorades en un elevat percentatge.

Anàlisi de les dades
La base de dades creada mostra que el vessant mediterrani de la Península Ibèrica ha patit inundacions de diversa intensitat, algunes molt més extremes que les registrades instrumentalment. El comportament del clima ha generat moments més o menys favorables a les pluges torrencials, tant en fases càlides com en fases fredes.

Les pluges que han produït les recents inundacions a la Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia han estat elevades (amb màxims de més 300 mm en 24h), però queden lluny de les màximes registrades en 24 hores a Oliva (València) el 3 de novembre de 1987 -de 817 mm (màxim oficial enregistrat a Espanya)-. Pel que fa a les intensitats màximes que s’han mesurat en l’episodi actual, uns 150 mm/h, superen els 129.9 mm/h mesurats oficialment a Santa Cruz de Tenerife el 31 de març de 2012. Amb aquestes intensitats de pluja extremes, la resposta hidrològica és molt sobtada, en una o dues hores, així com voluminosa, de forma que es generen inundacions de tipus llampec extremament perilloses, denominades flash-floods. Tot i ser greus, aquestes inundacions són de la mateixa magnitud o més petita que alguns episodis registrats el novembre del 1617 a gairebé tota la vessant Mediterrània, l’octubre del 1787 a la conca de l’Ebre o el maig del 1853 als rius Cinca, Segre i curs baix de l’Ebre.

Per fer front als reptes de futur que planteja aquesta realitat, tan important és estudiar els processos climàtics com també el efectes de l’actuació humana sobre el territori. En aquest sentit, el projecte ha analitzat quina ha estat l’adaptació de la població a aquesta climatologia amb manifestacions sovint adverses. Segons la investigació, el canvi principal es dona en la forma en què s’ha ocupat el territori i en el conseqüent impacte, unes transformacions que al llarg de les darreres dècades han influït negativament en el comportament dels sistemes fluvials. S’ha detectat per exemple, un increment substancial de les inundacions pluvials, o in situ, sovint vinculades a problemes de drenatge, i que ocasionen perjudicis i danys en zones que no havien estat anteriorment inundades. 

Tal com assenyala l’investigador principal del projecte, David Pino, “el catàleg permetrà avaluar els efectes de les activitats humanes (creixement urbanístic, ocupació de lleres fluvials, impacte d’obres públiques, per exemple), davant d’inundacions pluvials i fluvials de diferent tipus”. Això permetrà desenvolupar propostes per a una millor gestió del risc climàtic, avançant en la reducció d’exposició i vulnerabilitat al risc.