Comencen les obres de rehabilitació de la Fàbrica Nova per transformar-la en un pol de tecnologia, formació i recerca
D'esquerra a dreta, Josep Maria Julià, de l'empresa Julià Arquitectes; el rector de la UPC, Daniel Crespo; l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; l'extreballadora de la Fàbrica Nova, Pepita Burgués, i en representació de l'Asociació Memòria i Història de Manresa, Carme Botifoll
Imatge de grup amb tots els representants de les entitats que han participat a l'acte d'inici d'obres de Fàbrica Nova
Durant la visita d'obres, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; l'extreballadora de la Fàbrica Nova, Pepita Burgués, i el rector de la UPC, Daniel Crespo
Han començat les obres per convertir l’antic recinte tèxtil de la Fàbrica Nova en un pol de tecnologia i coneixement, de la mà de l'Ajuntament de Manresa, la UPC i altres agents vinculats a la formació i la tecnologia. El 5 de novembre ha tingut lloc l’acte institucional d’inici d’obres. Els treballs de la primera fase són la rehabilitació de les façanes i cobertes de la nau principal, amb un cost de gairebé deu milions d’euros i un termini d’execució de 14 mesos.
05/11/2024
La Fàbrica Nova de Manresa va ser el buc insígnia de l’economia de la ciutat. Hi van arribar a treballar més de 2.500 persones alhora, majoritàriament dones. L’any 1989 va tancar portes, arran de la crisi del tèxtil, i des d’aleshores no havia tingut activitat. Tres dècades i mitja més tard, i després de 20 anys de projectes privats fallits, finalment han començat les obres per tornar la vida al recinte i convertir-lo en una ‘fàbrica del coneixement’. El 5 de novembre s’han iniciat les obres de la primera fase de la restauració, consistent en la reforma de les façanes i les cobertes. L’objectiu és deixar totalment renovat l’exterior de l’edifici, per, posteriorment, executar el projecte d'interior, pel qual s’està preparant el concurs. És una actuació d’iniciativa pública, després que el febrer del 2022 l’Ajuntament comprés la finca.
Al matí ha tingut lloc l’acte institucional d’inici d’obres, al qual han assistit l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, i membres de la corporació municipal; el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), Daniel Crespo, juntament amb diversos vicerectors, la direcció de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) de la UPC i altres membres de la comunitat universitària; representants de les dones que van treballar durant dècades a la fàbrica; i membres d’institucions, entitats i altres representants del teixit econòmic, social i veïnal de la ciutat i de la Catalunya central.
El rector Daniel Crespo ha afirmat: “Estem molt contents de donar una segona vida a Fàbrica Nova i oferir un servei a la ciutat i a la comarca. Des de la UPC volem contribuir al benestar i a l'economia productiva. Aquest és un projecte amb voluntat integradora on volem oferir docència, recerca i formació continuada. Com a motor d'innovació, també volem oferir a les empreses capacitats per millorar la seva competitivitat".
Per la seva banda, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha explicat que “la Fàbrica Nova és un símbol de prosperitat econòmica, d’esforç, de treball, de compromís i també de lluita pels drets laborals i de les dones. Va ser un motor econòmic d’aquesta ciutat. Avui és un dia històric perquè, després de 35 anys amb la fàbrica aturada i de deteriorament progressiu, després de diversos projectes privats fallits, comencem a retornar la vida al recinte, fem el primer pas per convertir-lo de nou en una fàbrica, ara de coneixement, de la mà de la UPC”.
Les xifres: 8.000 metres de façana, 6.000 metres de coberta, 10 milions d’euros, 20 mesos de treballs
L’objectiu del projecte que avui es comença a materialitzar és rehabilitar el conjunt de façanes i cobertes de la fàbrica, l’envolcall de l’edifici. Es tracta de 8.000 m2 de superfície de façanes i d’uns 6.000 m2 de cobertes. El cost de l’actuació és de 9,92 milions d’euros, que es financien amb l’ajut concedit pel Govern espanyol. El termini d’execució del projecte és de 14 mesos. El projecte ha estat redactat per l’equip de Julià Arquitectes Associats, i les obres aniran a càrrec de la unió temporal d’empreses formada per Cots i Claret i Constructora d’Aro.
En concret, l’àmbit d’actuació engloba la totalitat de les façanes i cobertes de la fàbrica i un perímetre d’urbanització d’un metre d’amplada al voltant de l’edifici.
Del conjunt d’edificis que formaven el recinte tèxtil en queda la nau principal, que està catalogada i és patrimoni de la ciutat. Es tracta d’una gran nau de planta rectangular de 37 metres d’amplada i 154 de llarg, amb una superfície total de 5.700 m2, formada per dues crugies que es caracteritzen per la repetició d’un mateix tipus estructural fins a 38 vegades. Aquest cos consta d’una planta soterrani, planta baixa, planta primera i un altell sotacoberta. Pel que fa a l’estructura de coberta, es tracta d’encavallades metàl·liques, que queden recolzades sobre les pilastres dels murs de façana i sobre els pilars metàl·lics del centre de la nau.
La Fàbrica Nova representa un testimoni d’excepció del ric passat industrial de Manresa. Per aquest motiu, es planteja una actuació senzilla i clara que persegueix, bàsicament, la rehabilitació de les façanes, incloent el tram que actualment està ensorrat, al costat de la plaça del Remei, que serà reconstruït i en el futur serà el nou accés a l’equipament. També es recuperaran el conjunt de grans finestrals que al llarg de la història han estat tapiats, es rehabilitaran i consolidaran les quatre torres que flanquegen les cantonades i es renovaran totes les cobertes.
Restitució íntegra de la nau original
La proposta restitueix íntegrament el volum i perfilat de la nau original. Des d’un punt de vista patrimonial, la proposta s’alinea amb els criteris de preservació reconeguts en la fitxa del catàleg de patrimoni que intenta, per sobre de tot, preservar aquells valors i atributs intrínsecs de la tipologia original de l’edifici. En la intervenció a la nau s’utilitzaran solucions constructives que permetin una lectura biogràfica de la vida i les etapes de transformació de l’edifici.
Enderrocs: destapiar i desmuntar
A nivell d’enderrocs, el projecte planteja dues estratègies: la primera consisteix en el destapiat de totes les obertures per tal de recuperar les característiques morfològiques de l’edifici. Aquestes operacions han de permetre recuperar la imatge original de la Fàbrica Nova i, alhora, l’entrada de llum a la nau.
La segona estratègia, que afecta les cobertes, proposa el desmuntatge d’aquestes fins a l’element estructural, per tal de procedir a la seva reconstrucció, complint amb les prestacions requerides a dia d’avui. Per tant, consistiran en l’extracció d’elements afegits no originals: serralleria, ferros, restes d’obres, instal·lacions obsoletes, elements superposats, etc.
Façanes: netejar i reomplir buits
Les façanes de la fàbrica seran degudament restaurades per garantir una correcta conservació de l’immoble. Aquestes seran netejades, es recuperaran els volums perduts i es reompliran amb obra ceràmica els buits de la façana.
Es restituiran els trams que s’han perdut i els maons trencats. La consolidació estructural es basarà en el desmuntatge dels trams de façana afectats mitjançant l’extracció de maons, el cosit de les esquerdes i la reposició del morter de calç dels maons manuals d’iguals característiques als existents. A nivell general es proposa un reforç estructural en les cornises de maó.
En el tractament de la façana s’actuarà únicament en els maons que presentin una degradació important, evitant, d’aquesta manera la implementació d’una façana excessivament retocada i falsejada.
Al tram que dona a l’avinguda Bertrand i Serra, actualment enderrocat, es recuperaran els buits originals i es refaran tots els elements. En aquest àmbit es farà una reinterpretació actual de la façana original, seguint el mateix ritme i ordre del buit i el ple.
Pel que fa a les fusteries, es proposa reinterpretar-ne el disseny original, però incorporant envidraments amb cambra d’aire i control solar, segons l’orientació, per a millorar les prestacions tèrmiques.
Les obertures seran substituïdes en la seva totalitat per fusteries noves d’alumini amb trencament de pont tèrmic en els buits de menor dimensió i per fusteries amb sistema de mur cortina d’alumini per a les de dimensió més gran.
Cobertes adaptades als nous temps
El criteri d’actuació en les cobertes es basarà en la implementació de mesures per tal de reduir la demanda energètica del conjunt, així com la consolidació de l’estructura actual de coberta, realitzada amb perfileria d’acer, i l’execució de capes de compressió en els forjats de coberta plana, per reforçar-los.
L’estructura de la coberta es refarà en els àmbits on es detecti oxidació, i es protegirà mitjançant una pintura antioxidant. A més a més, es preveu la consolidació de nous elements de recollida d’aigües.
En les cobertes inclinades es desmuntarà la totalitat de la superfície, incloent la retirada de la teula plana per a reposició, desmuntatge del panell ceràmic de suport i rastellat de fusta inferior. Es deixaran les encavallades netes d’elements afegits accessoris o instal·lacions afegides i se’n repararan els elements malmesos.
Un cop desmuntat, s’implementarà un sistema tipus sandvitx de fusta amb aïllament i es tornarà a implementar la coberta de teula original ventilada i impermeabilitzada de forma contemporània, però mantenint la peça de cobertura original mitjançant la recuperació de teules existents.
En les cobertes planes a la catalana, situades a les torres dels extrems, es desmuntaran totes les capes. S’implementarà aïllament tèrmic com a mesura per reduir la demanda energètica del conjunt i s’aplicarà la impermeabilització adequada per garantir l’estanquitat a l’aigua.
Pel que fa a l’àmbit esfondrat de la Fàbrica Nova, es reconstruirà la coberta utilitzant el mateix sistema constructiu que en la resta de cobertes inclinades, sobre una nova estructura d’encavallades metàl·liques equivalents en geometria i dimensions a les originals, donant així unitat al conjunt.
D'indústria tèxtil a fàbrica de coneixement
La nau principal de la Fàbrica Nova va ser construïda entre 1922 i 1926, fruit de l’empenta de l’empresari Eusebi Bertrand i Serra, i durant prop de 70 anys va ser símbol del progrés i la prosperitat d’una ciutat amb un teixit industrial tèxtil potentíssim. De fet, va ser un dels recintes fabrils urbans del tèxtil més gran del país i, en el moment de màxima prosperitat, hi van arribar a treballar unes 2.500 persones al mateix temps, majoritàriament dones. Després d’una llarga crisi, la Fàbrica Nova va tancar portes el 1989, causant un fort impacte a la ciutat.
L’any 2000 el recinte va ser adquirit, a través de subhasta, per una propietat immobiliària que va plantejar un projecte basat en la construcció d’un gran centre comercial (en total es preveien 37.000 metres quadrats de superfície terciària, l’equivalent a quatre camps de futbol) amb galeries comercials, sales de cinema, oficines i hotels. Un projecte que mai va tirar endavant malgrat que es van fer reiterades modificacions del planejament urbanístic per fer-lo viable.
El 2020, l’Ajuntament de Manresa va prendre la iniciativa amb l'adquisició dels terrenys del complex per liderar un canvi de rumb radical amb l’objectiu final que la Fàbrica Nova torni a ser un motor de transformació de la ciutat, en aquest cas des de la iniciativa pública. L’Ajuntament n’és propietària des del febrer del 2022, després de llargues negociacions. L’operació impulsada en col·laboració amb la UPC permetrà desencallar un àmbit històric, reconduir el model comercial proposat fa dues dècades i posar en marxa un projecte basat en el coneixement i la tecnologia que impactarà als barris i a la ciutat, i que tindrà també un abast supramunicipal.
La superfície total de les quatre finques que es van comprar representen 21.414 m2 de sòl, on existeixen uns drets per edificar de 41.977 m2 de sostre. La compra d’aquestes dues hectàrees, sumades a tots aquells espais que ja tenien previst un destí públic per cessió, fan que l’àmbit total de terrenys destinats a usos públics sigui de 62.198 m2, i que en el conjunt de tota l’illa (incloent les piscines municipals, el parc de Sant Ignasi i la llar d’infants) s’arribi a una superfície destinada a equipaments i parcs públics de 84.415 m2 .