La Llei de Restauració de la Naturalesa (LRN) exigeix que els estats membres de la Unió Europea implementin mesures de restauració en almenys el 20% de les àrees terrestres i marines per al 2030, estenent-se a tots els ecosistemes que necessitin ser restaurats per al 2050. Això inclou metes específiques per a la recuperació de terrenys pantanosos o l'augment de les poblacions de pol·linitzadors. Tot i enfrontar desafiaments burocràtics, la LRN pendent d’aprovació ha estat aprovada prèviament pel Comitè de Medi Ambient del Parlament europeu després de negociacions entre les delegacions del Parlament i del Consell d'Europa per definir el text final.

Tot i això, sorgeix la pregunta de si aquesta regulació aconseguirà realment els seus objectius, considerant els nombrosos canvis realitzats durant el procés de negociació. Els autors de l'article publicat a la revista Science −i que inclou diversos coordinadors d'importants de projectes de recerca europeus sobre la restauració de la natura i de la biodiversitat tant terrestres com marines− analitzen les experiències amb altres directives i polítiques mediambientals europees, avaluant els obstacles que la LRN haurà de superar per tenir èxit.

"La LRN evita alguns esculls que solen dificultar la implementació de les polítiques i regulacions europees, demostrant que la Comissió Europea ha après d'experiències prèvies", afirma Daniel Hering, de la Universitat de Duisburg-Essen, primer autor de l'estudi. Encara que la regulació estableix objectius i terminis ambiciosos amb passos d'implementació clars, la veritable clau per a l'èxit de la LRN radicarà en la seva implementació en l’àmbit nacional, on els països europeus hauran de decidir els passos per assolir els objectius, molts dels quals són voluntaris”, explica Josef Settele, investigador del Helmholtz Center for Environmental Research-UFZ de Halle-Jena-Leipzig, a Alemanya, que també signa l'estudi.

Una clau en la implementació de la llei serà la cooperació a la restauració de la naturalesa dels propietaris de terres, en particular els agricultors. “L'agricultura intensiva encara és un factor clau en la pèrdua de biodiversitat a Europa”, afirma l’investigador Guy Pe’er, també autor del treball. "Però els objectius per a l'agricultura i la restauració de la natura poden ser coordinats, amb oportunitats per a totes dues", afegeix. L'agricultura es beneficia directament de sòls saludables, de les poblacions de pol·linitzadors i de l'increment de la capacitat d'emmagatzemar aigua al medi, que són objectius de la LRN.

Ángel Borja, del centre tecnològic AZTI, un altre dels científics que ha participat a l'estudi i coordinador del projecte europeu GES4SEAS, el qual busca minimitzar les pressions humanes i els seus impactes sobre la biodiversitat marina i el funcionament dels ecosistemes, destaca que “els mars europeus també es beneficiaran de la restauració, contribuint a assolir el seu bon estat ambiental, tal com requereix la Directiva de l'Estratègia Marina europea. Això farà que els serveis que ens proporciona l'ecosistema marí siguin més beneficiosos per a l'ésser humà”.

Protecció de la costa
El professor Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), és un altre dels autors del treball i coordina el projecte europeu REST-COAST, l'objectiu del qual és augmentar d'escala la connectivitat riu-delta-costa i utilitzar els processos naturals a la franja costanera per augmentar la seva resiliència davant el canvi climàtic. L’investigador afirma que "els objectius de restauració d’aquesta llei, que s’alineen perfectament amb projectes europeus com REST-COAST, proporcionen múltiples beneficis per a un ampli ventall d’usuaris i persones interessades en la zona costanera, sobretot perquè descarbonitzar la protecció costanera va en benefici d’aquestes mateixes comunitats". Aquest esforç de restauració, destaca el professor Sánchez-Arcilla, “ajudarà a que els objectius de les intervencions costaneres a curt termini s'alineïn amb els objectius de protecció de la costa a mitjà i llarg termini, reduint els riscos tant per a activitats socioeconòmiques com per a sistemes naturals i combinant tècniques, finançament i plans d'adaptació amb sistemes d'alerta que permetin una presa de decisions d'acord amb aquests objectius de restauració”.

Els investigadors conclouen que els fons europeus han de ser utilitzats per assolir els objectius de la LRN, una afirmació que ha de ser intensament debatuda en ciència i en l'aplicació amb els usuaris del medi natural. Tot i que els autors tenen una visió positiva de la LRN en general, adverteixen sobre la necessitat d'una implementació nacional ambiciosa i la cooperació amb sectors econòmics com l'agricultura i la pesca, que determinaran l'èxit de la restauració de la natura a Europa. La LRN forma part del Green Deal i té per objectiu contribuir de manera significativa als objectius climàtics de la UE i als acords internacionals de biodiversitat de Kunming-Montreal. Aquest acord global estipula restaurar un mínim del 30% dels ecosistemes degradats. Com que el 80% dels hàbitats de la UE estan degradats, la LRN representa un pas crucial per abordar aquests desafiaments ambientals.

Més informació

• Article 'Securing success for the Nature Restoration Law', revista Science
  DOI: 10.1126/science.adk1658