Ricard Casanovas és estudiant del grau interuniversitari UPC-UPF en Tecnologies Industrials i Anàlisi Econòmica, una carrera oferta en anglès que combina els àmbits temàtics de l’enginyeria industrial amb els fonaments de l’economia.

 

A més, és un dels creadors de ‘Click!’, una aplicació i un teclat dissenyats per ajudar els infants que han perdut facultats de comunicació a causa de malalties degeneratives. Tot i que el projecte va sorgir l'any 2015 en un torneig de robòtica, la iniciativa va quedar aturada fins al 2019, quan en Ricard va redissenyar el prototip pel seu Treball de Recerca de Batxillerat. A banda de ser guardonat amb diversos premis, l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona es va interessar per la iniciativa i el va convidar a desenvolupar-lo.

 

La comunicació és una de les facultats bàsiques i identitàries de l'individu. És per això que, quan aquesta es veu incapacitada, genera una gran frustració tant per la persona que la pateix com pels seus familiars i amics. La motivació per crear el teclat ‘Click!' no va ser casual, el germà petit d’en Ricard, en Martí, patia Glioma Difús Intrínsec de Tronc (DIPG), una malaltia que afecta la mobilitat i la parla.

 

 

Aquesta iniciativa té una trajectòria força llarga, quins són els seus inicis? 

El projecte ‘Click!’ va sorgir d’un grup de robòtica que es diu The Santperencs durant un torneig de Robòtica Internacional, la First Lego League (FLL). El lema de la competició d’aquella edició era l’ensenyament dels infants, i amb els The Santperencs vam decidir crear una eina per ajudar els nens diagnosticats amb DIPG a comunicar-se, com era el cas del meu germà, en Martí. D’aquesta manera, podria comunicar-se amb el seu món exterior, accedir a eines d’educació a l’escola i relacionar-se amb els seus amics.

 

Aquest projecte va començar el 2015 i, des d'aquell any i fins al 2016, vam estar treballant amb un prototip creat amb peces de Lego. El teclat va guanyar la Lego League regional i a la final estatal vam quedar segons. Però, un cop va acabar tot això, el projecte va quedar aturat. Per aquesta raó, quan vaig començar Batxillerat vaig pensar que m'agradaria molt que aquesta iniciativa tirés endavant i vaig redissenyar-lo com a Treball de Recerca (TdR).

 

El TdR va rebre un parell de premis i una proposta per part de l’Hospital de Sant Joan de Déu, que estava interessat en el projecte. Resulta que un dels membres del jurat del meu TdR també era metge en aquest hospital i li va cridar molt l’atenció el meu projecte. D’aquesta manera, em van oferir col·laborar amb la Fundació CIM de la UPC i el Departament de Recerca i Investigació de l'Hospital Sant Joan de Déu per desenvolupar un prototip del teclat.

 

"Amb els The Santperencs vam decidir crear una eina per ajudar als nens com el meu germà, en Martí. D’aquesta manera, podria comunicar-se amb el seu món exterior, accedir a eines d’educació a l’escola i relacionar-se amb els seus amics"

Vaig començar amb el grup The Santperencs i després el TdR va passar a ser un projecte propi, però en el prototip actual hi ha un equip de Sant Joan de Déu que m’està ajudant. Actualment, estem intentant començar una fase de proves amb nens a l’Hospital per veure què funciona i què es pot millorar.

 

Primer de tot perquè va sorgir l’oportunitat. Era una oferta molt bona i personalment sabia que m’ompliria molt. I, en segon lloc, perquè no podia deixar que un projecte tan interessant, tan maco, tan simple i tan útil, fet per una colla d’amics, caigués en l’oblit.

 

Vaig pensar que el teclat no només ajudaria a nens amb DIPG com en Martí, sinó que seria una eina per a què persones amb altres discapacitats amb afectacions en la comunicació i la parla poguessin accedir al món.

 

"No podia deixar que un projecte tan interessant, tan maco, tan simple i tan útil, fet per una colla d’amics, caigués en l’oblit"

El projecte consta de dues parts: el teclat i una aplicació. L'aplicació la vam crear amb els The Santperencs i consta d'una sèrie de pictogrames i textos organitzats a la pantalla, de tal manera que a cada posició li correspon un color i una icona. En total hi ha deu botons que corresponen a les deu icones de la pantalla. La idea és anar creant un missatge que es va enregistrant. Un cop creat, l’usuari ha de clicar el botó vermell ‘d'alerta’ per avisar el seu entorn amb un senyal sonor.

 

D’altra banda, hi ha la versió teclat. Està format per tecles grans, fàcils de prémer i de diferents colors perquè qui l’hagi d’utilitzar, com els infants que pateixen DIPG i tenen problemes de mobilitat, no li suposi massa esforç.

 

Exacte, es tracta del grau en Tecnologies Industrials i Anàlisi Econòmica. El curso a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC i a la Facultat d’Economia i Empresa de la UPF.

 

Això funciona de la següent manera; a la UPC fas la part que s’assimila a la carrera d'enginyeria industrial, però d’una manera "més ràpida". Per exemple, el grau tria dues assignatures com Química 1 i Química 2, seleccionen els temes troncals i, finalment, la comprimeixen en una única assignatura. D'aquesta manera, es poden introduir les assignatures de la part d’Economia, que es fan des de la UPF.

 

Des que era petit sempre m'han interessat els números i, en especial, l'enginyeria. A més, com que el meu pare és enginyer industrial era un món que ja coneixia. És per això que, quan vaig acabar la selectivitat, vaig mirar diferents especialitats d'aquest sector com l'enginyeria industrial o l'enginyeria aeroespacial, però cap d'elles em convencien. Però, al Saló de l'Ensenyament vaig veure que promocionaven aquest grau en Tecnologies Industrials i Anàlisi Econòmica, una carrera de la qual mai havia sentit parlar. Tot el que van explicar em va fascinar i, finalment, em vaig decantar per aquest camí.

 

Ha sigut molt fàcil adaptar-me a l’anglès. De fet, és l’última de les meves preocupacions. També m’ha sorprès que, de tot el que estic aprenent, molts conceptes tenen una aplicació en el nostre dia a dia, una cosa que em fascina perquè no ho hagués dit mai.

 

Efectivament, el grau m’ha ensenyat a mirar els trets més tècnics i analitzar la part econòmica de diferents aspectes del projecte. És a dir, no només m’ha ajudat a entendre els factors tecnològics dels prototips, sinó que també m’ha ensenyat a veure si el projecte és viable econòmicament, o perquè algú voldria invertir en aquesta iniciativa. Crec que són dos factors importants per desenvolupar projectes d’aquestes característiques.

 

"El grau interuniversitari UPC-UPF en Tecnologies Industrials i Anàlisi Econòmica m’ha ensenyat a mirar els trets més tècnics i analitzar la part econòmica de diferents aspectes del projecte"

Espero que en un futur no molt llunyà puguem treure una versió encara millor del prototip. M’agradaria anar-lo millorant i fer-lo open source perquè tothom hi pugui accedir. El meu objectiu és ajudar al màxim de persones possible. Des del principi, amb els The Santperencs volíem que el projecte fos sense ànim de lucre. No teníem cap intenció de lucrar-nos i sempre hem dit que qualsevol benefici que s’obtingués amb el teclat aniria destinat a la Fundació Sant Joan de Déu.

 

Amb els meus companys de la universitat hem començat un canal de YouTube de cotxes, que potser no és gran cosa, però ens ho passem bé. A més, voldria entrar al món de la informàtica. He trobat una gran passió per especialitats com el disseny de webs i d'aplicacions.

 

"No teníem cap intenció de lucrar-nos. Sempre hem dit que qualsevol benefici que s’obtingués amb el teclat aniria destinat a la Fundació Sant Joan de Déu"

Primer de tot, una satisfacció personal. Tot el procés m’ha comportat un gran creixement perquè m'he trobat amb adversitats i frustracions que no m'esperava i les he hagut de resoldre. També ha significat superació i saber treballar en equip. Estic molt content d'haver treballat amb gent molt bona en el seu camp i haver-ne après tant.