Mirar una pel·lícula en 3D al cinema és beneficiós per als infants amb ambliopia o ull gandul. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi pilot dut a terme per un equip d'investigadors i investigadores de la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) i el Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), juntament amb l'Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT).

L'assaig clínic, pioner a Europa, es va fer el març de 2022 en una sala de cinema de Sant Cugat del Vallès per part de la investigadora predoctoral Laura Asensio Jurado i els professors de la FOOT Marc Argilés Sans i Lluïsa Quevedo Junyent. L'objectiu era determinar si la visualització d'una pel·lícula en 3D en un cinema donava com a resultat una millora de l'agudesa visual, la percepció estereoscòpica de la profunditat i una millora de l'alineació ocular en infants ambliops refractius i/o estràbics.

Hi van participar 24 nens i nenes d'entre 5 i 12 anys, que van veure una pel·lícula en 3D durant 110 minuts: d'una banda, infants amb antecedents d'ambliopia anisometròpica i/o estrabística, que havien estat tractats prèviament i que presentaven ambliopia residual; i també infants amb desenvolupament típic sense ambliopia. Es van avaluar indicadors com l'agudesa visual, l'estereoagudesa i la desviació ocular.

Com a resultat de l'estudi, es van observar millores significatives en l'agudesa visual i en la binocularitat, cosa que suggereix que "mirar pel·lícules en 3D en el cinema millora les funcions visuals en l'ambliopia i podria oferir una alternativa viable i potencialment eficaç als tractaments convencionals", tal com explica Laura Asensio, que està fent el doctorat en Enginyeria Òptica a la FOOT i és optometrista del servei d'Oftalmologia de l'HUMT. Aquesta recerca forma part de la seva tesi doctoral, que es desenvolupa en col·laboració entre les tres entitats.

Així, l'estudi demostra que "l'exposició a altes demandes de disparitat binocular produïdes per la pantalla del cinema en 3D estimula el sistema visual que es troba deficient en casos d'ambliopia", segons assenyala el professor Marc Argilés, que és també investigador del CD6. I afegeix que "també influeix la motivació i atenció en veure la pel·lícula".

Cap a nous tractaments de l'ambliopia en la infància
L'ambliopia és una de les causes més freqüents de discapacitat visual en la infància i afecta aproximadament el 2-3 % de la població infantil. Aquesta condició es desenvolupa quan hi ha una interrupció en el processament normal de les imatges en el cervell, deguda generalment a diferències en la qualitat de les imatges rebudes per cada ull. Les causes més comunes inclouen l'estrabisme (desalineació dels ulls) i els errors refractius significatius.

A escala global, s'estima que entre l'1 i el 5 % de la població general pot estar afectada per l'ambliopia, tot i que la prevalença varia segons els estudis i les regions. La detecció precoç i el tractament són crucials, sobretot en la infància, quan el cervell encara té la capacitat de reorganitzar les seves connexions visuals.

Tradicionalment, el tractament de l'ambliopia ha consistit a corregir qualsevol problema subjacent que causi la diferència en la qualitat de les imatges entre els dos ulls. Això inclou l'ús d'ulleres o lents de contacte per solucionar errors refractius i, en alguns casos, cirurgia per corregir l'estrabisme. El tractament més conegut és la teràpia d'oclusió, on 'es tapa' l'ull dominant durant diverses hores al dia per forçar l'ús de l'ull més dèbil.

Ara, el treball dels investigadors i les investigadores de la FOOT, el CD6 i l'HUMT obre la porta al desenvolupament de nous tractaments. L'equip d'investigació és optimista sobre la implementació d'aquestes noves teràpies en la pràctica clínica i espera que el seu treball inspiri més estudis i avenços en aquest camp.

Article de referència

• 'Can viewing a 3D movie improve visual function in children with a history of amblyopia and neurotypical children?: A pilot study' [Article publicat a la revista Plos One]