La Comissió Europea (CE) ha atorgat nous ajuts MSCA, coneguts com les accions 'Marie Curie', a quatre projectes que compten amb la participació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Els projectes s’han presentat en la línia d’accions del programa Marie Sklodowska-Curie anomenada Innovative Training Networks (ITN), emmarcada en el programa Horizon 2020, que té com a objectiu formar, a través d’una xarxa internacional d’institucions públiques i privades, una nova generació d’investigadors, creatius i innovadors. Amb aquests ajuts es podran contractar cinc joves investigadors d’arreu del món (Early Stage Researchers, investigadors que no hagin obtingut el títol de doctor i que estiguin en el seus primers quatre anys de recerca a temps complet) per a un període màxim de tres anys que vulguin especialitzar-se en l’àmbit de coneixement dels projectes finançats. El programa cobreix el contracte dels investigadors amb salaris competitius i una borsa de diners per al finançament de la seva formació (despeses de matrícula, estades de mobilitat, viatges, etc.). L’import concedit és de 250.904,88 euros per cada investigador que es podrà contractar amb aquesta línia d’ajuts.

Els quatre darrers projectes 'Marie Curie' en què participa la UPC han estat seleccionats d’entre més de 1.600 propostes d’arreu d’Europa que s’han presentat en la convocatòria, i estan vinculats als àmbits de les ciències de la informació i l’enginyeria, el medi ambient i les ciències de la terra, i la química. Concretament, els projectes seleccionats són:

• El Consorci ATLAS (AuTonomous intraLuminAl Surgery), coordinat a la UPC per Alícia Casals, investigadora del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial, té com a objectiu formar una generació d'investigadors europeus que desenvoluparan habilitats i tècniques robotitzades per automatitzar complexes teràpies quirúrgiques intraluminals. En els procediments quirúrgics, els lúmens corporals serveixen, cada cop més, com a ruta d'accés a regions de difícil accés. Però la ‘navegació’ a través de lúmens, estrets i, majoritàriament, fràgils i deformables, fa que es requereixi d’una destresa considerable i impliqui una gran càrrega mental, ja que la capacitat de visió és molt pobre i els riscos quirúrgics –sagnat intern, danys en els teixits, punció o ruptura–, importants. El consorci vol formar investigadors en tècniques quirúrgiques robotitzades, i desenvolupar un marc unitari rigorós i directrius per implementar tècniques d'assistència adaptades a cada teràpia específica. El consorci ATLAS, coordinat per la KU Leuven (Bèlgica), està format pels principals centres europeus en l'àmbit de l'automatització i disseny de circuits i el control d'instruments flexibles, i té el suport d’un ampli conjunt de socis clínics i industrials que volen implicar-se en la posterior explotació.

• El projecte CAFE (Climate Advanced Forecasting of sub-seasonal Extremes), coordinat a la UPC per Cristina Masoller, investigadora del Departament de Física, formarà un equip d’investigadors interdisciplinaris experts en processos atmosfèrics i oceànics, en fenòmens meteorològics extrems i en eines per a la seva predicció. El projecte parteix del fet que aquests fenòmens, com ara les onades de calor o les tempestes tropicals, tenen un gran impacte social i econòmic en els països on es produeixen. En aquest context, la previsió d’aquests fenòmens extrems en una escala de temps subestacional (de 10 dies a 3 mesos) constitueix un repte que precisa d’investigadors experts tant en l’atmosfera com en oceans, uns sistemes acoplats d’enorme complexitat per avançar en la predicció de fenòmens extrems. El projecte està coordinat pel consorci Centre de Recerca Matemàtica i compta amb la participació de diferents entitats públiques i empreses del sector.

• El projecte REAL-NET (REAL-time monitoring and mitigation of nonlinear effects in optical NETworks), coordinat a la UPC per Luís Velasco, investigador del Departament d’Arquitectura de Computadors, parteix del fet que l’augment exponencial del trànsit de dades per a l’ús creixent de serveis en línia que precisen de connexió de banda ampla, com ara el cloud computing, l’streaming de vídeos en HD a la carta o les xarxes de sensors, provoca problemes en la velocitat (capacitat) i la qualitat (taxa d’error de bits) d’aquests serveis. En els sistemes bàsics de comunicació de fibra òptica, aquest augment del tràfic de dades s'aproxima ràpidament al límit de les tecnologies de transmissió actuals. Hi ha, per tant, una necessitat de desenvolupar mètodes diferents per a la codificació, la transmissió i el processament d'informació que tinguin en compte les propietats no lineals de la fibra òptica, i de formar d'una nova generació d'enginyers amb experiència en comunicacions òptiques, mètodes no lineals, processament de senyals digitals (DSP) i el disseny d'algorismes. El projecte està coordinat per Aston University, del Regne Unit, i compta amb la participació de Télécom ParisTech i de les empreses Coriant i Orange.

• El projecte BIKE (BImetallic catalysts Knowledge-based development for Energy applications), coordinat a la UPC per Jordi Llorca, investigador del Departament d’Enginyeria Química i de l’Institut de Tècniques Energètiques (INTE), és una xarxa de formació de joves científics per desenvolupar catalitzadors bimetàl·lics amb finalitats energètiques i, en concret, per a processos de producció d'hidrogen. L’augment de la producció d'hidrogen en els darrers anys, per la seva importància en els àmbits mediambiental i energètic, ha creat una forta necessitat de personal qualificat per a la recerca i la gestió, tant a nivell públic com privat. El projecte vol abordar aquesta necessitat i oferir una formació que abasti des de la preparació i la caracterització de calatitzadors a la modelització i les aplicacions industrials, interactuant amb tots els grups d'interès que treballen en aquest camp. Compta amb la participació d’institucions acadèmiques, centres de recerca i socis industrials i està coordinat pel Consiglio Nazionale delle Richerche, d’Itàlia.