Els actes de celebració dels 30 anys del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) es van iniciar l’octubre passat, coincidint amb l’inici del curs acadèmic 2022-2023. Des d’aleshores, a escoles i facultats de la UPC s’han succeït actes, tallers i xerrades per posar en relleu les activitats impulsades des d’aquest centre, especialment a través de projectes duts a terme a països d’arreu del món, però també d’iniciatives de sensibilització o d’acció social a municipis catalans. Unes experiències que, a més d’aportar solucions per a necessitats concretes, han enriquit a centenars de membres de la comunitat universitària, entre professorat, estudiants, personal d’administració i serveis, i alumni que hi han participat.

Durant aquests anys, s'han dut a terme un total de 2.274 projectes, tres dels quals serveixen de mostra de com, des de diversos àmbits, aquestes iniciatives ajuden a combatre situacions de pobresa i vulnerabilitat i a avançar cap a un món més just, equitatiu i sostenible.

Tots tres tenen en comú que, a més d’executar el projecte amb èxit, han generat un teixit de relacions per fer noves actuacions o per continuar col·laborant en la millora de les condicions de vida o d’aprenentatge de diverses comunitats o col·lectius. I en tots han participat estudiants que han pogut desenvolupar, com passa en totes les iniciatives vinculades al CCD, els seus treballs acadèmics o de recerca (treballs de fi de grau o de màster, o tesis doctorals).

Els metges de la Terra

És el cas de projectes com els desenvolupats per l’associació Mineria pel Desenvolupament (MpD), creada el 2006 per personal docent investigador (PDI), estudiants i alumni de la UPC, majoritàriament vinculats a l’Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) i en la qual participen també altres professionals del sector. Un dels projectes és el d’Optimització de la mineria a Bolívia, coordinat per Pura Alfonso Abella, professora del Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC a l’EPSEM. Gràcies a aquesta iniciativa s’ha contribuït a trobar la manera més sostenible, i amb menys riscos laborals i ambientals, de recuperar l’or sense fer servir mercuri en una comunitat de Bolívia. Però, en paral·lel, s’ha donat suport al mercat d’artesania basat en l’or i amb criteris de comerç just. Una experiència que han replicat altres comunitats, amb altres minerals, com l’estany.

La professora Pura Alfonso explica que la finalitat és “aconseguir que països amb comunitats dedicades l’activitat minera, com passa a Angola, Bolívia, Colòmbia, Equador o el Perú, recuperin els minerals de manera eficient i rendible, però controlant la contaminació i els efectes en la salut”. En aquest sentit, l’associació MpD col·labora amb universitats sud-americanes i africanes per dotar a futurs enginyers i enginyeries de mines de la sensibilitat suficient “per elegir sempre l’opció més sostenible, segons el mineral, o buscar noves maneres de tractar-los”, subratlla Pura Alfonso, i afegeix: “en definitiva, que es plantegin com intervenir per aprofitar els recursos del planeta, però sense ferir-lo, com si fossin metges de la Terra”.

Per aquesta tasca, l’associació MpD va rebre el Premi UPC al Compromís Social en l’àmbit de la Cooperació.

Més energia solar i menys bretxa digital

Al Senegal, Albert Sánchez Jiménez, professor del Departament de Mecànica de Fluids a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), juntament amb l’Álvaro Luna Alloza, professor del Departament d’Enginyeria Elèctrica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), han coordinat el projecte Accés a l’electricitat i a l’aigua en la zona rural de Thiancoumalal, que ha dotat una escola d’aquesta comunitat senegalesa amb quatre plaques solars fotovoltaiques, d'1,6 quilowatts de potència instal·lada (kWp). Gràcies a aquest projecte, desenvolupat juntament amb l’associació Papa Alpha, el centre disposa de l’energia necessària per il·luminar les quatre aules, i també per carregar dispositius electrònics i piles recarregables. La iniciativa s’ha completat amb l’aportació de tres ordinadors, procedents de Programa Reutilitza de la UPC. Un equipament alimentat per l’energia solar fotovoltaica de producció pròpia i que ha permès oferir una educació més visual i digital, escurçant així la bretxa digital dels infants d’aquesta població. 

Tant l’Álvaro Luna com l’Albert Sánchez ja havien electrificat i condicionat una casa de salut a la mateixa zona en una iniciativa anterior a l'any 2020, i des d’aleshores han tutoritzat treballs d’estudiants de l’ESEIAAT i l’ETSEIB implicats en diversos projectes, a partir del qual n’han sorgit d’altres. “Des del 2022 es treballa per crear punts de càrrega solars mòbils, que podrien fer-se servir en diferents espais i situacions”, explica Albert Sánchez. El professor avança que “aquests prototips es poden fer servir en un futur en altres zones en procés de desenvolupament en les quals estem duent a terme un procés de diagnosi.”

Dignificar les condicions de vida

El projecte Claus per a la detecció i diagnosi de comunitats d’alta vulnerabilitat socioresidencial al barri del Raval, a Barcelona, coordinat per Sara Vima Grau, PDI en formació del Departament de Tecnologia de l’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), és fruit de la seva tesi doctoral. En les quatre fases del projecte, que han rebut ajuts del CCD durant quatre anys, hi han participat professorat i estudiants de l’Escola, així com investigadores i investigadors del grup de recerca Rehabilitació i Restauració Arquitectònica (REARQ).  En el marc del projecte, desenvolupat amb l’associació Oasiurbà, s’han analitzat i descrit les condicions d’habitabilitat en edificis i habitatges del barri, a fi de detectar els sectors, les situacions i les comunitats especialment vulnerables. A partir d’un treball de camp molt ampli, en contacte amb el teixit associatiu local i amb el suport del districte de Ciutat Vella i el Pla de Barris, s’han estudiat en profunditat 650 habitatges, amb 70 escales de veïns de dos sectors del Raval.

El resultat ha estat una base de dades amb informació tècnica, legal i social, i amb cartografies i planimetries de proximitat, entre altres indicadors que “permeten identificar unes situacions molt generalitzades, com és el cas de la manca d’espai, la poca accessibilitat, ventilació i il·luminació naturals que pateixen un bon nombre d’habitatges i espais comuns, però també el seu potencial de millora”, segons Sara Vima.

L’ús d’eines com la geolocalització de resultats ha permès, a més, detectar microdesigualtats i situacions molt crítiques, que es troben disperses en locals i habitatges diversos. Per a Sara Vima, “aquesta base comuna de coneixement és imprescindible per investigar solucions i estratègies de millora, tant des de l’àmbit acadèmic com per part del teixit associatiu en lluita per un habitatge digne i les administracions que han de posar-hi els recursos”.

Reflexions sobre aprenentatge i solidaritat

Amb la batejada com a ‘Festa de la Cooperació’, el CCD ha compartit amb la comunitat UPC, el 18 de maig, la fita d’aquests 30 anys de treball en aquest àmbit. La jornada festiva també ha servit per continuar motivant i incentivant la participació en iniciatives per al desenvolupament. Les iniciatives són possibles gràcies a les aportacions voluntàries d’estudiants i personal de la UPC a través de la Campanya 0,7 %.

Així ho explicarà Gemma Fargas Ribas, directora del CCD i conductora dels actes programats en el marc d’aquesta festa, que ha tingut lloc a la Plaça de les Constel·lacions del Campus Diagonal Nord, a Barcelona, amb la benvinguda per part del rector de la UPC, Daniel Crespo, i de la vicerectora de Responsabilitat Social i Igualtat, Fina Antonijoan.

En el marc de la festa han tingut lloc dues taules rodones sobre la relació entre aprenentatge i cooperació, moderades per Dídac Ferrer, cap del Gabinet d'Innovació i Comunitat de la UPC, i en la qual han participat membres de la Universitat amb una forta implicació en la realització de projectes per al desenvolupament.

També hi han estat presents diverses entitats vinculades a la cooperació, que han exposat part de la seva activitat. Igualment, hi ha hagut actuacions musicals del grup Afrikamet i, com a cloenda, s’ha ofert un tast popular de cuina senegalesa.

Premi a les millors imatges del Sud Global

La festa també ha estat l’escenari del lliurament dels premis del XIX concurs Imatges del Sud Global, al qual s’hi han presentat 151 fotografies fetes per estudiants, PDI, PAS o alumni que han participat en accions de cooperació: 82  ho han fet en la modalitat REALITAT (R), amb obres que mostren diferents aspectes de la vida quotidiana als llocs on s’han desenvolupat els projectes, mentre que les altres 69, presentades a la modalitat PROJECTES (P), retraten l’impacte de la tecnologia o de l’activitat duta a terme.

En la modalitat REALITAT (R), el primer premi ha estat per a Marc Molla García, estudiant de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), per la imatge 'Festival de colors', i el segon premi per a Joan Vargas, estudiant de la mateixa escola, per la fotografia 'Un àpat a Xitlhelani'. En la modalitat de PROJECTES, el primer premi l'ha guanyat Arnau Martínez Alcalà, estudiant de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM), per la fotografia 'En la foscor', i el segon ha estat per a Judith Molero Lorenzo, alumni de l'Escola de Camins, pel seu tema 'Formació d'introducció al gènere al Campament de Dones Camperoles 2022'. També s'ha atorgat una menció a la imatge 'Masterclass', de Patricia Ricci Pujol, estudiant de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG).

Més informació

• Programa de la Festa de la Cooperació
• 30 anys del CCD