Els resultats de la investigació indiquen que el nombre d’infectats per COVID-19 encara és massa baix per poder considerar la possibilitat d’haver assolit la immunitat de grup, en cas que es confirmi que la gent infectada queda immunitzada. En el cas de la COVID-19 encara no es coneix amb quin percentatge de persones infectades s’assoliria la immunitat de grup però hauria de ser, com a mínim, del 60 % encara que hi ha estudis que apunten que hauria d’arribar al 70-75 %.

Les dades també mostren, com a aspecte positiu, que tant a Catalunya com a Espanya el percentatge de diagnòstic ha augmentat en el darrer mes, pujant del 5 % al 10 % dels casos de COVID-19. Una millora molt substancial que ens apropa al 20-30 % de països com Alemanya o Portugal.

Tal com indica Martí Català, de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP)  i del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) que ha liderat del treball, "el temps entre l'aparició dels símptomes i la capacitat de detecció de la malaltia varia molt entre diferents països a causa la reacció de les persones davant dels símptomes, l'estructura del sistema sanitari, la possibilitat de tenir testos o el temps que es triguen a registrar. Això dificulta comparar la situació entre diferents països. La nostra anàlisi soluciona aquest problema i obre la porta a una anàlisi comparativa més rigorosa de la situació." I és que l’equip multidisciplinari, format per biofísics i metges, treballen, amb l’impuls de la Fundació 'la Caixa', i des de l’inici de la pandèmia, en un model matemàtic que permet quantificar la situació per diverses zones i països, així com elaborar prediccions de l’evolució per als següents dies.

Els investigadors apunten que, un cop es coneix el retard diagnòstic (entre l’aparició dels símptomes i el seu registre com a cas diagnosticat a les estadístiques oficials), que a Espanya és d’aproximadament dues setmanes (entre 10 i 14 dies), es poden fer estimacions del nombre de casos reals i d'aquells que poden ser contagiosos, sempre que es conegui la mortalitat real del virus. En el cas d'Espanya, s'estima que hi hauria uns 2,5-2,7 milions de casos acumulats en data de 26 d'abril, dels quals se n'haurien pogut diagnosticar 2,3 milions, i la resta es diagnosticarien al llarg de la setmana vinent. De tots aquests casos acumulats, aproximadament mig milió que encara podria contagiar el virus.

Per fer aquestes estimacions, el grup d'investigació ha fet una anàlisi de l'evolució del percentatge de morts respecte als casos reportats per part dels diferents països, i l'han creuat amb les dades provinents de testos a la població de Corea del Sud, les dades del creuer Diamond Princess i les més recents d'Islàndia i Alemanya. Segons els investigadors David Pino i Enrique Alvarez, del Departament de Física de la UPC, encarregats d'aquesta anàlisi, la letalitat a Europa se situaria al voltant de l'1%, amb variacions màximes d'un 20-30% entre països. "Aquestes variacions són relativament petites comparades amb la incertesa associada a saber exactament com i quan diagnostiquen els diferents països", afirmen els investigadors.

Amb l'excepció de Bèlgica, que inclou entre les defuncions per COVID-19 casos que probablement no ho són, la resta de països reporta morts de COVID-19 de forma raonablement homogènia, seguint els criteris del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC). Això fa que es pugui fer una comparativa de la situació real a partir de la mortalitat dels països, més enllà de la primera impressió de les dades. Si ens fixem en el nombre de casos total (Taula 1), Espanya i Itàlia continuen al capdavant de casos registrats.

Tanmateix, els investigadors han anat més enllà i han analitzat les dades dels països de forma relativa. Així, han elaborat un índex que, a partir de les dades anteriors i del creixement observat de l'epidèmia, permet classificar els països de forma relativa en la dificultat a curt termini per controlar la malaltia i donar el potencial de creixement immediat de l’epidèmia. En l’elaboració d’aquest índex hi han participat els estudiants Tomàs Urdiales i Pablo Palacios, d’Enginyeria Física de la UPC.

L’índex (EPG_EST) mostra que països com Suècia que, a primer cop d’ull semblaria que estan en una bona situació, es troben realment en una situació molt més compromesa que Portugal. En la mateixa línia, la situació a curt termini d’Espanya no és pitjor que la de Gran Bretanya o Suècia i una mica per sobre dels Països Baixos.

Dades a Catalunya
El grup de científics també ha aplicat la metodologia per a Catalunya i segons les dades recollides, la incidència estimada de casos seria d’uns 6.500 per 100.000 habitants, situant-se així com la sisena comunitat per incidència. Les dades indicarien que hi ha aproximadament uns 500.000-600.000 casos acumulats a Catalunya, que augmentarien fins al milió si es pren de referència la dada donada pels serveis funeraris. Del total de casos acumulats, se n'haurien pogut diagnosticar 480.000, i la resta es diagnosticarien al llarg de la setmana que ve. El retard del diagnòstic i el percentatge de diagnòstic s’estimen que són molt similars als de la resta de l’Estat: un retard de diagnòstic d’entre 10 i 14 dies i un percentatge de detecció que, en aquests moments, se situaria al voltant del 10 % dels casos de COVID-19.

La taula següent mostra la comparació entre les dades reportades i els casos estimats que s'haurien pogut diagnosticar amb data de 26 d'abril, en nombres absoluts i relatius (per 100.000 habitants).

 
(1) El retard diagnòstic és el període des de que apareixen els símptomes fins que el positiu és registrat a les dades oficials. Inclou, per tant, el temps que triga una persona a ser atesa pel metge o metgessa, el temps fins a tenir el resultat de la prova i el retard en el registre del positiu a la base de dades oficial.
(2) Estimació central arrodonida del percentatge de casos diagnosticats amb una prova PCR. No hi ha inclosos els tests ràpids.
(3) Casos reportats a partir d’un test PCR. No hi ha inclosos els tests ràpids.
(4) Incidència = casos per 100.000 habitants.
(5) L’estimació de casos es fa a partir de les morts confirmades amb prova PCR positiva, no a partir de les dades de persones mortes procedents de serveis funeraris a les quals no se’ls ha fet cap prova PCR. Si les dades dels serveis funeraris o de mortalitat real es confirmessin com a morts per COVID-19, les xifres augmentarien. Per exemple, a Catalunya els casos estimats podrien arribar a 0.8M-1M.
(6) Europa = EU + EFTA + UK