L'acte de lliurament del 13è Premi Duran Farell d’Investigació Tecnològica ha tingut lloc enguany en el marc del PhD Day, programes de doctorat TIC de l'Escola de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), el 10 de maig, a l'Aula de Teleensenyament de l'Escola (1a planta, edifici B3, Campus Diagonal Nord, Barcelona).

Els primers mapes d’humitat del sòl, de concentració, extensió i gruix del gel dels pols, així com de salinitat a l’Àrtic, generats amb dades aportades per dos nanosatèl·lits de la família CubeCat; un dispositiu per a la detecció precoç del càncer, i la construcció de models en 3D per a la reparació de medul·la espinal danyada són les tres recerques guardonades amb el 13è Premi Duran Farell d’Investigació Tecnològica, atorgats el desembre passat pel Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) amb el suport de Naturgy Energy Group. L'acte ha comptat  amb el vicerector de Recerca de la UPC, Jordi Llorca, i la presidenta del Consell Social, Montserrat Guàrdia. 

El guardó distingeix la qualitat d'un treball de recerca dut a terme en el camp de la tecnologia durant els darrers tres anys en dues modalitats, dotades de 10.000 euros cadascuna d’elles: una per a investigadores o equips liderats per una dona com a investigadora principal, i una altra per a investigadors o equips liderats per un home com a investigador principal.

Mapes del gruix del gel, amb dades de nanosatèl·lits

En la primera modalitat, el guanyador del 13è Premi Duran Farell d’Investigació Tecnològica ha estat el catedràtic Adriano Camps, docent a l’Escola de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) de la UPC, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i director del NanoSat Lab de la Universitat.

Adriano Camps ha estat distingit com a responsable del projecte ‘FSSCat: the 1st CubeSat-based ESA Third Party Mission contributing to the Copernicus program to Monitor Essential Climate Variables of the Water Cycle’. El projecte és fruit del treball desenvolupat per un equip de joves investigadors i investigadores, la majoria estudiants de doctorat quan es va dur a terme la missió (del maig del 2018 fins a juliol del 2021).

Precisament el mateix dia 30 de novembre, data en que s’ha fet públic el veredicte del jurat del 13è Premi Duran Farell, corresponent al 2022, s’ha publicat a la revista IEEE Geoscience and Remote Sensing Magazine l'article ‘FSSCat: The Federated Satellite Systems 3Cat Mission: Demonstrating the capabilities of CubeSats to monitor essential climate variables of the water cycle’, d’Adriano Camps i altres autors, que resumeix la missió i que signen els participants en el projecte.

De fet, diversos aspectes desenvolupats durant la missió han constituït la recerca de les tesis doctoral de l’equip de la UPC, dirigit per Adriano Camps i format per Joan Francesc Muñoz Martín, Joan Adrià Ruiz de Azúa i Christoph Herbert (aleshores doctorands i ara ja doctors per la UPC), Miriam Pablos (aleshores ja doctora per la UPC), i Lara Fernández,  David Llavería i Adrián Pérez Portero, actualment estudiants de doctorat al NanoSat Lab, el laboratori de petits satèl·lits i càrregues útils de la Universitat.

En el marc d’aquesta missió s’han generat, amb tecnologia pròpia, els primers mapes d’humitat del sòl, de concentració, extensió i gruix del gel dels pols, així com de salinitat a l’Àrtic. Es van crear a partir de les dades aportades per dos nanosatèl·lits tipus CubeSat de sis unitats, de la mida d’una caixa de sabates, desenvolupats pels joves investigadors i investigadores i batejats com a ³Cat-5/A i ³Cat-5/B.

Adrián Pérez Portero, Joan Francesc Muñoz Martín, Lara Fernández i Joan Adrià Ruiz de Azúa, part de l'equip implicat en els projectes de la missió FFSCat.

El projecte es va materialitzar amb el llançament dels dos nanosatèl·lits en el marc de la missió FSSCat, guanyadora el 2017 del ‘Sentinel Small Satellite (S^3) Challenge Award’ de l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquesta missió tenia com a objectiu principal monitorar el gel polar i la humitat del sòl, alhora que assajar sistemes de comunicació entre nanosatèl·lits, de cara a crear una futura xarxa de satèl·lits federats, liderada per Adriano Camps i Alessandro Golkar, professor de l’Institut de Ciència i Tecnologia de Skolkovo (Skoltech), de Rússia.

Seguint la política del programa europeu Copernicus, les dades estan disponibles en obert a la plataforma europea NextGeoss, que permet l’accés (i l’explotació posterior) a dades federades per a l’observació de la Terra (llegir notícia relacionada).

Detecció precoç del càncer de colon

En la modalitat adreçada a investigadores o equips liderats per dones, el Premi Duran Farell, dotat en aquest cas també amb deu mil euros, ha estat per a Marta Guardiola, investigadora de la Unitat de Recerca Barcelona Centre for New Medical Technologies (BCN MedTech) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

El projecte presenta un nou sistema per a la detecció precoç de càncer de còlon mitjançant l’ús de microones. Aquest sistema permetrà detectar de forma precoç casos que actualment no es poden detectar amb eines de colonoscòpia òptica convencional i, per tant, suposa un important avenç que tindrà un impacte directe en la salut de moltes persones.

El dispositiu desenvolupat és compatible amb els mètodes que s’apliquen actualment a les colonoscòpies i, a més, aporta diversos avantatges. D’una banda, detecta els pòlips de manera automàtica i, per tant, la seva capacitat no depèn de la visibilitat durant la intervenció ni de l’experiència dels metges. D’altra banda, el diagnòstic immediat sobre l’estat dels pòlips permet determinar més ràpidament amb quina urgència cal tractar cada pacient per prioritzar els més greus. A llarg termini, això podria alleugerir la càrrega de feina dels departaments de patologia dels hospitals, que actualment han d’analitzar una gran quantitat de mostres.

Fruit d’aquesta recerca es va crear, l’any 2019, l’empresa de base tecnològica MiWEndo Solutions, una spin-off impulsada per la UPF en col·laboració amb la UPC, l’Hospital Clínic i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).

Actualment, el projecte es troba en la fase final de realització d’estudis clínics en col·laboració amb hospitals europeus de prestigi i compta ja amb patentes d’explotació a set països: Alemanya, Espanya, Estats Units, França, Itàlia, Japó i el Regne Unit. Es preveu una estratègia de comercialització del dispositiu a diferents països europeus a partir de 2024.

El jurat també ha valorat el fet que el projecte i la creació de la spin-off suposen un cas d’èxit del model d’emprenedoria i innovació, distingit amb diversos premis i reconeixements d’àmbit nacional i internacional.

La spin-off té en plantilla 14 persones amb un perfil tècnic d’alta qualificació, la meitat d’elles dones, i està participant, amb la direcció de dues tesis doctorals, al programa de doctorats industrials de la Generalitat de Catalunya (llegir notícia relacionada).

Construcció en 3D per a la reparació de medul·la espinal

El jurat també ha fet una menció especial a la investigadora Zaida Álvarez, doctora per la UPC i investigadora ‘Beatriu de Pinós’ a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) pel projecte 'Artificial Extracellular Matrix Scaffolds of Mobile Molecules Enhance Maturation of Human Stem Cell-Derived Neurons'. La recerca se centra en el desenvolupament d'una matriu sintètica i basada en hidrogels funcionalitzats de pèptids amfifílics (IKVAV). Aquest tipus de plataforma permet desplegar senyals que reconeixen les cèl·lules del sistema nerviós i que ajuden a afavorir una maduració més ràpida. 

La proposta del projecte és fer servir aquest tipus de plataforma bioactiva com a model in vitro, que simuli la matriu extracel·lular del sistema nerviós per induir una maduració neuronal semblant a la que trobem al teixit nerviós adult.

Aquest model podria esdevenir una eina bàsica per cercar noves teràpies que ajudin a entendre l’efecte de certs fàrmacs o teràpies regeneratives en plaques de cultiu. Fins ara, les aportacions científiques de Zaida Álvarez es reflecteixen en nombrosos articles de gran impacte publicats, alguns d’ells a la revista científica Science. La investigadora també ha obtingut distincions com la beques ‘Mike Line’ i ‘Ramón y Cajal’ o el premio Rafael Hervada a la recerca biomèdica.

L’IBEC és un centre de recerca interdisciplinària creat l’any 2005 per la UPC, la Generalitat de Catalunya i a la Universitat de Barcelona.