L’ACUP presenta la primera edició de l’Informe d’impactes socioeconòmics de les universitats i el sistema públic de recerca de Catalunya
Per cada 100 euros de despesa pública al sistema català d'universitats públiques es va produir un retorn a la societat de 402 euros al PIB de Catalunya (any 2015). Aquesta és una de les conclusions de l'Informe d’impactes socioeconòmics de les universitats i el sistema públic de recerca de Catalunya, impulsat per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP).
20/11/2017
“Durant l’any 2015 de cada 100 euros de despesa pública al sistema català d’universitats públiques (SiCUP) es va produir un retorn per a la societat de 226 euros en rendes salarials, 618 euros de facturació i una contribució de 402 euros al PIB de Catalunya. Aquest és un balanç notable, però que representa només una part de tot allò que reporten les universitats i centres de recerca a la societat”.
Aquesta és una de les conclusions de l’Informe d’impactes socioeconòmics de les universitats i el sistema públic de recerca de Catalunya impulsat per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) que s’ha presentat el 20 de novembre a l’auditori de La Pedrera, a Barcelona. L’acte ha comptat amb la participació del secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Arcadi Navarro; el vicepresident de l’ACUP i rector de la Universitat Oberta de Catalunya, Josep A. Planell; i els autors de l’informe, Jordi Suriñach, director del Laboratori d’Economia Aplicada AQR-Lab de la Universitat de Barcelona, i Juan Antonio Duro, catedràtic d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili.
La primera edició d’aquest informe, impulsat per l’ACUP i presentat durant la ‘Jornada Impactes socioeconòmics de les universitats i la recerca pública de Catalunya’, se suma a la publicació d’altres estudis que prenen el pols al sistema públic universitari català com l’Informe d’indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (des de 2012) i l’Informe d’indicadors de formació i docència de les universitats públiques catalanes (des de 2016). El conjunt dels estudis, que es pot consultar a www.indicadorsuniversitats.cat, mostra que els impactes de les universitats a la societat són múltiples. Els més directes i de major abast són la formació de ciutadans i professionals i la recerca científica. Les universitats i la recerca pública, però, també tenen d’altres impactes significatius, i és per això que per primer cop pel conjunt d’universitats i recerca pública de Catalunya s’estudien els impactes socioeconòmics directes.
Els autors de l’informe han destacat l’efecte multiplicador de l’activitat econòmica del sistema públic català de coneixement que han analitzat. Les universitats públiques catalanes contribueixen a l’economia catalana amb l’1,4 % del PIB i generen prop de 45.000 llocs de treball a temps complet. Si hi incorporem les dades del sistema públic de recerca, la contribució al PIB català puja fins a 1,7 % i els llocs de treballs generats fins a més de 60.000. Durant l’any analitzat, el 2015, l’existència del sistema català d’universitats públiques a Catalunya (SiCUP) va generar una facturació total a Catalunya per valor de 4.545 M€, el que suposa una facturació diària de 12,4 M€. Fruit de l’existència del SiCUP es van generar 2.955 M€ de PIB, el que suposa una contribució de l’1,4 % al PIB de Catalunya. Aquest efecte es va generar directament (1.804 M€) i també indirectament i de manera induïda (1.151 M€). Així mateix, quant a l’aportació al mercat de treball, l’activitat del SiCUP i dels seus agents vinculats va contribuir a crear/mantenir 44.776 llocs de treball equivalents a temps complert: 27.804 ocupats ETC de manera directa i 16.972 ocupats ETC de manera indirecta i induïda.
El sector de recerca que s'ha analitzat està comprés pels centres CERCA, la xarxa de centres del CSIC a Catalunya, grans infraestructures de recerca (BSC i Sincrotó Alba), centres tecnològics, parcs científics i tecnològics i diversos centres de recerca mèdica. El conjunt del sistema públic d’educació superior a Catalunya i el conjunt del sistema públic d’R+D+I català van generar l’any 2015 una facturació de 5.714 M€ (15,7 M€ diaris), que suposa una contribució al PIB de 3.660 M€ (1,7 % del PIB total a Catalunya). Addicionalment, van generar unes rendes salarials de 2.081 M€ i van contribuir a crear o mantenir 60.313 llocs de treball (equivalents a temps complet). A més, fruit de l’existència del SiCUP i el sistema públic d’R+D+I de Catalunya es van generar 3.660 M€ de PIB, la qual cosa representa una contribució de l’1,7 % al PIB de Catalunya. Aquest efecte es va generar directament (2.210 M€) i també indirectament i de manera induïda (1.450 M€).
L’Informe pretén sensibilitzar a la societat de la importància de les universitats i centres de recerca com a pilar bàsic del desenvolupament del país, i del retorn que es rep de la inversió pública efectuada. Per tal de donar compliment a aquest objectiu, s’ha quantificat l’efecte que l’activitat del conjunt d’universitats públiques catalanes i, també, d’altres entitats associades al sistema públic d’R+D+i va generar sobre l’economia catalana l’any 2015 en quatre variables: nivell de facturació/producció, la contribució al Producte Interior Brut (PIB), les rendes salarials i fiscals associades, així com els llocs de treball a temps complert que existeixen degut a aquestes activitats.
L’Informe s’estructura en quatre grans apartats. En el primer es quantifica l’aportació del SiCUP, que engloba tot el conjunt d’activitats originades per les universitats públiques catalanes. En el segon s’analitza l’impacte que genera sobre l’economia catalana la resta del sistema d’R+D+I públic a Catalunya. Per evitar duplicitats, en aquesta part no es comptabilitza l’aportació del SiCUP, ja estimada a l’apartat anterior. En aquest segon apartat, es comptabilitza l’activitat d’R+D+I d’altres institucions no universitàries com els centres CERCA, el CSIC, la recerca hospitalària, les grans infraestructures científiques del país, etc.
En el tercer apartat s’agrega el conjunt d’impacte generat pel SiCUP i les altres entitats d’R+D+I públiques a Catalunya i es proporciona una visió ampliada de l’impacte quantitatiu dels esforços públics en l’àmbit de la formació superior i la recerca, tant universitària com no universitària. I, en darrer lloc, l’Informe aporta una anàlisi qualitativa de cinc dimensions clau de la universitat pública catalana d’importància estratègica i potencialitat per a la societat i l’economia del país: el mercat de treball, la innovació i transferència, la internacionalització, l’emprenedoria i la responsabilitat social.
Després de la presentació de l’informe, la jornada s’ha centrat en els projectes de valorització i transferència de les Oficines de Transferència dels Resultats de la Investigació (OTRIs) de les universitats catalanes. Els responsables de les OTRIs han explicat els respectius plans estratègics per transformar el coneixement en innovació, així com la utilització de la convocatòria FEDER per a projectes de les unitats de valorització i transferència de coneixement de les universitats. Així mateix, s’han presentat tres experiències en el teixit productiu: la d’una empresa amb conveni de transferència (SEAT), la d’una spin-off universitària (FRACTUS, SA) i la d’una empresa de venture capital (YSIOS CAPITAL). D’altra banda, els vicerectors de recerca han participat en una taula rodona on han parlat de les estratègies d’innovació a les universitats catalanes per generar valor econòmic i social aportant dades reals d’aquest impacte. En aquest debat, també han tractat quines estratègies de futur són les més convenients per augmentar la innovació provinent de les universitats gràcies a l’establiment de sinergies amb les altres dos grans funcions que hi tenen assignades: la formació i la recerca.
Aquesta és una de les conclusions de l’Informe d’impactes socioeconòmics de les universitats i el sistema públic de recerca de Catalunya impulsat per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) que s’ha presentat el 20 de novembre a l’auditori de La Pedrera, a Barcelona. L’acte ha comptat amb la participació del secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Arcadi Navarro; el vicepresident de l’ACUP i rector de la Universitat Oberta de Catalunya, Josep A. Planell; i els autors de l’informe, Jordi Suriñach, director del Laboratori d’Economia Aplicada AQR-Lab de la Universitat de Barcelona, i Juan Antonio Duro, catedràtic d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili.
La primera edició d’aquest informe, impulsat per l’ACUP i presentat durant la ‘Jornada Impactes socioeconòmics de les universitats i la recerca pública de Catalunya’, se suma a la publicació d’altres estudis que prenen el pols al sistema públic universitari català com l’Informe d’indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (des de 2012) i l’Informe d’indicadors de formació i docència de les universitats públiques catalanes (des de 2016). El conjunt dels estudis, que es pot consultar a www.indicadorsuniversitats.cat, mostra que els impactes de les universitats a la societat són múltiples. Els més directes i de major abast són la formació de ciutadans i professionals i la recerca científica. Les universitats i la recerca pública, però, també tenen d’altres impactes significatius, i és per això que per primer cop pel conjunt d’universitats i recerca pública de Catalunya s’estudien els impactes socioeconòmics directes.
Els autors de l’informe han destacat l’efecte multiplicador de l’activitat econòmica del sistema públic català de coneixement que han analitzat. Les universitats públiques catalanes contribueixen a l’economia catalana amb l’1,4 % del PIB i generen prop de 45.000 llocs de treball a temps complet. Si hi incorporem les dades del sistema públic de recerca, la contribució al PIB català puja fins a 1,7 % i els llocs de treballs generats fins a més de 60.000. Durant l’any analitzat, el 2015, l’existència del sistema català d’universitats públiques a Catalunya (SiCUP) va generar una facturació total a Catalunya per valor de 4.545 M€, el que suposa una facturació diària de 12,4 M€. Fruit de l’existència del SiCUP es van generar 2.955 M€ de PIB, el que suposa una contribució de l’1,4 % al PIB de Catalunya. Aquest efecte es va generar directament (1.804 M€) i també indirectament i de manera induïda (1.151 M€). Així mateix, quant a l’aportació al mercat de treball, l’activitat del SiCUP i dels seus agents vinculats va contribuir a crear/mantenir 44.776 llocs de treball equivalents a temps complert: 27.804 ocupats ETC de manera directa i 16.972 ocupats ETC de manera indirecta i induïda.
El sector de recerca que s'ha analitzat està comprés pels centres CERCA, la xarxa de centres del CSIC a Catalunya, grans infraestructures de recerca (BSC i Sincrotó Alba), centres tecnològics, parcs científics i tecnològics i diversos centres de recerca mèdica. El conjunt del sistema públic d’educació superior a Catalunya i el conjunt del sistema públic d’R+D+I català van generar l’any 2015 una facturació de 5.714 M€ (15,7 M€ diaris), que suposa una contribució al PIB de 3.660 M€ (1,7 % del PIB total a Catalunya). Addicionalment, van generar unes rendes salarials de 2.081 M€ i van contribuir a crear o mantenir 60.313 llocs de treball (equivalents a temps complet). A més, fruit de l’existència del SiCUP i el sistema públic d’R+D+I de Catalunya es van generar 3.660 M€ de PIB, la qual cosa representa una contribució de l’1,7 % al PIB de Catalunya. Aquest efecte es va generar directament (2.210 M€) i també indirectament i de manera induïda (1.450 M€).
L’Informe pretén sensibilitzar a la societat de la importància de les universitats i centres de recerca com a pilar bàsic del desenvolupament del país, i del retorn que es rep de la inversió pública efectuada. Per tal de donar compliment a aquest objectiu, s’ha quantificat l’efecte que l’activitat del conjunt d’universitats públiques catalanes i, també, d’altres entitats associades al sistema públic d’R+D+i va generar sobre l’economia catalana l’any 2015 en quatre variables: nivell de facturació/producció, la contribució al Producte Interior Brut (PIB), les rendes salarials i fiscals associades, així com els llocs de treball a temps complert que existeixen degut a aquestes activitats.
L’Informe s’estructura en quatre grans apartats. En el primer es quantifica l’aportació del SiCUP, que engloba tot el conjunt d’activitats originades per les universitats públiques catalanes. En el segon s’analitza l’impacte que genera sobre l’economia catalana la resta del sistema d’R+D+I públic a Catalunya. Per evitar duplicitats, en aquesta part no es comptabilitza l’aportació del SiCUP, ja estimada a l’apartat anterior. En aquest segon apartat, es comptabilitza l’activitat d’R+D+I d’altres institucions no universitàries com els centres CERCA, el CSIC, la recerca hospitalària, les grans infraestructures científiques del país, etc.
En el tercer apartat s’agrega el conjunt d’impacte generat pel SiCUP i les altres entitats d’R+D+I públiques a Catalunya i es proporciona una visió ampliada de l’impacte quantitatiu dels esforços públics en l’àmbit de la formació superior i la recerca, tant universitària com no universitària. I, en darrer lloc, l’Informe aporta una anàlisi qualitativa de cinc dimensions clau de la universitat pública catalana d’importància estratègica i potencialitat per a la societat i l’economia del país: el mercat de treball, la innovació i transferència, la internacionalització, l’emprenedoria i la responsabilitat social.
Després de la presentació de l’informe, la jornada s’ha centrat en els projectes de valorització i transferència de les Oficines de Transferència dels Resultats de la Investigació (OTRIs) de les universitats catalanes. Els responsables de les OTRIs han explicat els respectius plans estratègics per transformar el coneixement en innovació, així com la utilització de la convocatòria FEDER per a projectes de les unitats de valorització i transferència de coneixement de les universitats. Així mateix, s’han presentat tres experiències en el teixit productiu: la d’una empresa amb conveni de transferència (SEAT), la d’una spin-off universitària (FRACTUS, SA) i la d’una empresa de venture capital (YSIOS CAPITAL). D’altra banda, els vicerectors de recerca han participat en una taula rodona on han parlat de les estratègies d’innovació a les universitats catalanes per generar valor econòmic i social aportant dades reals d’aquest impacte. En aquest debat, també han tractat quines estratègies de futur són les més convenients per augmentar la innovació provinent de les universitats gràcies a l’establiment de sinergies amb les altres dos grans funcions que hi tenen assignades: la formació i la recerca.