El projecte de l’investigador Jordi Fonollosa, del Centre de Recerca en Enginyeria Biomedica (CREB), consisteix en un sistema de monitoratge i seguretat de la gent gran al seu habitatge mitjançant sensors gas. La diferència d’aquest sistema amb d’altres que hi ha al mercat radica en què és sensible a canvis en la composició de l'aire, segons afirma Fonollosa, que forma part grup de recerca Bioinformatics and Biomedical Signals Laboratory (B2SLab) i del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial. La informació recollida pels sensors es processa amb algoritmes que funcionen amb intel·ligència artificial, per tant, és un sistema que permet alertar de perills i extreure un patró de comportament de la persona, de manera que ofereix més seguretat a les persones grans que viuen soles.

La Manufactura Additiva (MA) engloba una sèrie de processos de fabricació per a l'addició de material capa a capa. En el cas dels metalls, amb elevades temperatures de fusió i sinterització, les tècniques més esteses es basen en l'aplicació d'una potent font tèrmica, làser o feix d'electrons. El principal problema que presenten aquestes tècniques és l'elevat cost que comporten tant l'obtenció i la manipulació de la pols com les fonts de calor, que encareixen significativament les impressores. La investigadora Jessica Calvo, del grup de recerca Processos de Conformació de Materials Metàl·lics (PROCOMAME) de la UPC, presenta una alternativa per aconseguir solucions d’impressió 3D per a l'obtenció de peces metàl·liques que estiguin completament consolidades després de la impressió.

La dosi radiològica és una magnitut que permet estimar l'efecte de les radiacions ionitzants en el cos humà. Les instal·lacions que utilitzin aquest tipus de radiació, com a centres de tractament de tumors (radioteràpia) o centrals nuclears, per exemple, han de disposar de dispositius que mesurin precisament la dosi, de manera no se superin els límits considerats segurs. La dosimetria de neutrons és més difícil de realitzar que la de la resta de radiacions ionitzants. En particular, per neutrons d'altes energies, com en els avançats centres de protó-teràpia, o els produïts en polsos intensos i curts, els dosímetres actuals presenten limitacions. Els investigadors de l’Institut de Tècniques Energètiques (INTE) Francisco Calviño i Ariel Tarifeño, que també formen part del grup de recerca Advanced Nuclear Technologies Research Group (ANT), estan desenvolupat un comptador REM de neutrons capaç de millorar les limitacions de les dosimetries actuals per neutrons d'altes energies i polsats.

Actualment, hi ha un interès creixent en disposar de sistemes que mesurin el pes dels vehicles de càrrega que transiten per autopistes i autovies. D’una banda, monitoritzar i integrar la quantitat de tones que es transporta en un carril de la via permet planificar amb molta antelació les tasques periòdiques de restauració del ferm. D’altra banda, un vehicle sobrecarregat està més exposat a fallades mecàniques i, per tant, és important poder-ho preveure. Aquesta detecció s'ha de fer amb el vehicle en moviment, a la velocitat habitual en la que circula per les vies, la qual cosa significa un repte tecnològic encara no solucionat. Per això, l’investigador Víctor Federico Dios, del grup de recerca en Teledetecció (RSLAB) de la UPC, ha ideat un sistema equipat amb tres sensors òptics i un sensor de vibracions per mesurar el pes dels vehicle pesants.

Dissenyat pels investigadors Leidy Yanet i Miguel Ángel Mañanas, del grup de recerca BIOsignal Analysis for Rehabilitation and Therapy (BIOART) i del Centre de Recerca en Enginyeria Biomedica (CREB), en col·laboració amb el Grup GIBIC de la Universitat d'Antiòquia, a Medellín. El simulador de respiració artificial MV-Optimizer contribueix a resoldre un dels grans problemes que existeixen en la pràctica clínica, com és la correcta configuració dels ventiladors artificials i l’aprofitament de tots els seus modes de ventilació. En col·laboració amb el grup de recerca I3PT del Parc Taulí, el simulador integrarà una nova funcionalitat que li permatrà autoajustar-se dinàmicament a cada pacient intubat a partir de les seves pròpies variables fisiològiques. Per tant, ofereix als metges la possibilitat de provar diferents configuracions del ventilador, predir la resposta dinàmica del pacient i, d’aquesta manera, ajudar a la presa de decisions determinant la millor teràpia ventilatòria en cada cas perquè sigui més eficient i ràpida.

Actualment, els episodis de contaminació atmosfèrica són cada vegada més freqüents a les ciutats, la qual cosa incrementa el nombre de persones afectades per les al·lèrgies o els brots d’asma. Aquesta situació afecta l’entorn urbà, tant en l’espai exterior com en l’interior. El sistema de depuració de l’aire de ventilació que ha ideat la investigadora Cristina Pardal, del grup de recerca Arquitectura, Energia i Medi Ambient (AIEM) del Departament de Tecnologia de l’Arquitectura de la UPC, es basa en el filtratge físic de partícules i en el sanejat per fotocatàlisi a través de lamel·les. Aquest sistema, que va instal·lat en les lamel·les (cadascun dels llistons de les persianes exteriors dels edificis), filtra l’aire exterior de manera que renova l’aire en els espais interiors dels edifici, la qual cosa permet reduir al·lèrgies i dolències respiratòries.