Josep Maria Montaner, director en funcions del Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació

Josep Maria Montaner, director en funcions del Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació
+
Descarregar

L'arquitecte i professor de l'ETSAB Josep Maria Montaner estarà al capdavant del Departament fins que es puguin efectuar les eleccions en aquesta unitat acadèmica

L'arquitecte i professor Josep Maria Montaner Martorell ha estat nomenat director en funcions del Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació, després de la mort de Fernando Álvarez Prozorovich aquest mes d'abril. Montaner estarà al capdavant del Departament fins que es puguin efectuar les eleccions a la direcció d'aquesta unitat acadèmica.

30/04/2020

Des d'inicis d'abril l'arquitecte i professor Josep Maria Montaner Martorell, està al capdavant, com a director en funcions, del Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicacióde la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), després de la mort de Fernando Álvarez Prozorovich (Bahía Blanca, Argentina, 29/10/1952 - Barcelona, 3/4/2020), en el càrrec des del 2017.

Doctor arquitecte, amb estudis d'antropologia i història moderna, i catedràtic de Teoria de l’Arquitectura de la UPC, Josep Maria Montaner és professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), de la qual va ser sotsdirector de Cultura entre el 2001 i el 2005.

Autor de més de 40 llibres de teoria, història i crítica d’arquitectura, actualment forma part del grup de recerca Anàlisis Crítiques de la Modernitat: Arquitectura i Ciutat (ACM). Del 2008 al 2013 va ser director de la recerca 'Arxiu crític model Barcelona 1973-2004'. Anteriorment, del 2004 al 2014, va ser codirector, juntament amb l'arquitecta i també professora de la UPC Zaida Muxí, del Master Laboratorio de la vivienda colectiva sostenible del siglo XXI, de la Fundació Politècnica de Catalunya, i ha assessorat la Generalitat de Catalunya, la Junta d'Andalusia i els municipis de São Paulo i Buenos Aires en matèria de polítiques d'habitatge.

Ha impartit cursos i conferència a molt diverses capitals d'Europa, Amèrica i Àsia; destacant que els anys 1987 i 1988 va ser visiting lecturer a l'Architectural Association School of Architecture, a Londres; des del 2002 és professor honorari de la Facultad de Arquitectura de la Universidad Ricardo Palma de Lima, a Perú, i des del 2005 és professor convidat il·lustre de la Facultad de Arquitectura de la Universidad Nacional de Tucumán, a Argentina. També va ser professor convidat, l'any 2007, de la New School, a Nova York.

Ha rebut vàries distincions, com ara el Premi Nacional per Iniciativa Periodística en Urbanisme, atorgat el 2005 pel Ministeri d'Habitatge (actualment Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana) i el Premi Bonaplata per la defensa del patrimoni industrial (el 1993). La seva tesi doctoral va estar premiada en dues ocasions: com a original va obtenir el Premi Lluís Domènech i Montaner de l’Institut d’Estudis Catalans (1984) i, com a publicació, el Premi de la Crítica Serra d’Or a la recerca el 1991.

Entre el 2015 i el 2019 ha estat regidor d'Habitatge i Rehabilitació a l'Ajuntament de Barcelona.