Nascut a Barcelona l’any 1902. Expresident de l’Institut Politècnic i primer rector de la Universitat Politècnica de Barcelona, designat l’11 de març de 1971. Enginyer industrial i aeronàutic, catedràtic de Mecànica de Fluids de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual havia estat subdirector del 1963 al 1965. Al mateix temps era cap de la Delegació de Barcelona del Ministeri d’Indústria, del qual era funcionari.

El mes de març de 1972 va cessar com a rector en arribar a l’edat reglamentària de jubilació. El substitut havia de ser designat pel Ministeri a partir d’una proposta de la mateixa Universitat. Els estatuts de la UPB preveien la designació pel Claustre general, segons un procediment electoral establert. Llavors, en ple règim franquista, convocar un claustre universitari era un fet gairebé insòlit. El 16 de març de 1972, en una reunió del Claustre, format per 165 representants del professorat de tots els centres, surt elegit el professor Gabriel Ferraté i Pascual, amb el 63 % dels vots emesos i amb un avantatge notable sobre el candidat següent.

[Biografia fins al moment de la presa de possessió del càrrec]