Exposició “El jardí invisible de Gaudí". Una obra desconeguda de Gaudí a l’antic Manicomi de Sant Boi de Llobregat

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha inaugurat l’exposició “El jardí invisible de Gaudí”, que dona a conèixer un conjunt arquitectònic desconegut de l’arquitecte català Antoni Gaudí (Reus o Riudoms, 1852 - Barcelona, 1926) dins dels jardins de l’antic Manicomi de Sant Boi de Llobregat. L’exposició es podrà visitar fins l’1 de desembre de 2024 a l’Espai d’Arts del MNACTEC.

Construït entre el 1903 i el 1912, el jardí modernista inclou grutes, llacs i bancs amb trencadís. Està configurat per tres conjunts arquitectònics: la Cova-cascada (1906), una construcció de rocalla en forma de cova i muntanya coronada per un baldaquí; la Capella de la Mare de Déu (1911), una construcció de rocalla en forma de drac que contenia l’escultura d’una Mare de Déu, i la Plaça dels Bancs (1912), demarcada perimetralment per bancs conformats a partir de maó massís revestit de trencadís i còdols.

Aquest jardí ha estat atribuït recentment a l’arquitecte català Antoni Gaudí, considerat un dels màxims exponents del Modernisme. El conjunt modernista conté elements arquitectònics amb unes característiques formals i un contingut simbòlic —lligat al text de l'Apocalipsi de sant Joan— que el vinculen a algunes de les obres més importants que Gaudí estava construint en aquell mateix període o que bastiria immediatament després: els sostres de les naus del temple de la Sagrada Família (1915-1921); l’estructura compositiva de la planta de la cripta de la Colònia Güell (1908-1915); aspectes formals de la Casa Milà (1906-1912), i la secció i trencadissos del banc serpentí del Park Güell (1910-1914).

“El jardí invisible de Gaudí” és una exposició basada en la recerca de la tesi doctoral Gaudí i els jardins de l’antic manicomi de Sant Boi de Llobregat, de David Agulló Galilea, Doctor arquitecte, investigador i comissari de l’exposició, que ha estat dirigida pel Doctor arquitecte Juan José Lahuerta.